El cine del Picó

Author Archive

El rànquing d’Alfred Picó (maig 2010)

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure: **** Two lovers **** Alicia en el país de las maravillas **** La cinta blanca **** Nine **** El erizo *** Nadie sabe nada de gatos persas *** La isla interior *** Ingrid *** Un profeta *** An education *** Tiana y el sapo *** El […]

Click here to read more »

«Two lovers»: Els cavallers les prefereixen rosses, però es casen amb les morenes ****

Comentari cinèfil: Tres cosetes. 1.- Molta atenció a James Gray, un director tan interessant com desconegut. 2.- Visca les pel.lícules (com aquesta) que conviden a una gran tertúlia. Últimament escassegen. I 3.- Quan actors comercials com Joaquin Phoenix i sobretot l’ensopida Gwyneth Paltrow aposten per pel.lícules poc comercials… milloren molt! Rossa o morena, aventura o pragmatisme?: "Los caballeros las prefieren […]

Click here to read more »

«Rosa y negro»: Sembla un gag d’El Molino **

Comentari cinèfil: Estava repassant comèdies franceses dels últims anys que m’han agradat. La majoria són àcides i intel.ligents ("El erizo", "La cena de los idiotas", "Odette", "¿Por qué las mujeres siempre queremos más?". També em passen pel cap les comèdies esbojarrades (i una mica ridícules) de Louis de Funes i Jean Reno. Aquestes no m’interessen gens. "Rosa y negro" […]

Click here to read more »

«Robin Hood»: Calia? *

Comentari cinèfil: Ridley Scott és possiblement el director més irregular de la història del cinema. Ha fet obres mestres ("Alien", "Blade Runner"), pel.lícules interessants ("Thelma i Louise"), cinema de crispeta ("Gladiator") i nyaps penosos ("Black Hawk derribado", "La teniente O’Neil"). Per desgràcia, "Robin Hood" estaria entre cinema de crispeta i nyap penós. No aporta res de nou: Scott ha intentat […]

Click here to read more »

«Nadie sabe nada de gatos persas»: Pop-rock a l’Iran ***

Comentari cinèfil: Malgrat la censura i les prohibicions, el cinema iranià és un dels més reconeguts i premiats del món. Només cal recordar que el gran Kiarostami, la nissaga Makhmalbaf o Jafar Panahi són iranians. "Nadie sabe nada de gatos persas", de Bahman Ghobadi, demostra que el cinema d’aquesta nacionalitat continua en forma. Un drama… amb tocs d’humor: […]

Click here to read more »

«Ingrid»: Una proposta arriscada ***

Comentari cinèfil: Fins ara Eduard Cortés havia fet excel.lents pel.lícules de factura més o menys comercial. Només cal recordar "La vida de nadie" (amb un gran José Coronado), "Otros días vendrán" (amb Resines i Cecilia Roth) i fins i tot la magnífica tv-movie "El pallasso i el führer" (sobre la vida de Charlie Rivel). "Ingrid" no té res a […]

Click here to read more »

«ESO»: No és pitjor que el terror americà **

Comentari cinèfil: És cert que "ESO", de producció catalana, no aporta res de nou al gènere de terror, ja que utilitza recursos molt trillats: fantasmes de nens, adolescents imprudents, edifici gòtic, túnel del terror, un so exagerat, etc, etc. Però "ESO" no m’ha semblat pitjor que moltes de les pel.lícules de terror que ens arriben d’Estats Units i Asia. Terror en català? Sí […]

Click here to read more »

«Alicia en el país de las maravillas»: M’ho he passat molt bé ****

Comentari cinèfil: Tim Burton és una garantia. La seva filmografia es divideix en obres mestres ("Ed Wood", "Eduardo Manostijeras", "Mars attacks") i grans pel.lícules ("Charlie y la fábrica de chocolate", "Sleepy Hollow"). Aquesta és… una gran pel.lícula. "Alicia" guanya "Avatar" per golejada: M’ho he passat molt millor amb "Alicia" que amb "Avatar". Són dues pel.lícules amb punts en comú […]

Click here to read more »

«Cinco minutos de gloria»: Només hi falta Jorge Javier Vázquez *

Comentari cinèfil: El conflicte d’Irlanda s’ha convertit en un gènere cinematogràfic. Són tantes les pel.lícules que toquen aquest tema. Jo em quedo amb tres: "Michael Collins", "En el nom del pare" i "Bloody sunday". La que avui ens ocupa és una de les més avorrides i insignificants que recordo. És tan poqueta cosa: "Cinco minutos […]

Click here to read more »

«La isla interior»: La família Monster ***

Comentari cinèfil: Sobre la família s’han fet infinitat de pel.lícules. Algunes m’han encantat: "Celebración" i "American beauty" (hipocresia), "La familia" (melangia italiana), "La habitación del hijo" (incomunicació), "El hijo de la novia" (tanguera), "Volver" (almodovoriana), "La matanza de Texas" (terrorífica)… També he vist centenars de bodrios ensucrats i carques que prefereixo no esmentar. La que avui […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »