El cine del Picó

Archive for the '* M’he clapat' Category

“Killers”: 50 minuts inútils *

Comentari cinèfil: Si heu vist "Mentiras arriesgadas" (molt distreta) o "Sr y Sra Smith" (molt fluixa) ja heu vist "Killers". Podeu arribar una hora tard: Els primers 50 minuts de la pel.lícula són d’un avorriment insuportable i un insult a l’espectador amb inquietuds. A partir del minut 50, la història s’anima. Unes persecucions, uns quants morts i […]

Click here to read more »

“Origen”: Un malson *

Comentari cinèfil: Qui vulgui veure una bona pel.lícula de cinema fantàstic que llogui en DVD "Blade Runner", "Terminator" o "2001". Aquesta és un malson que no entra ni amb la caixa XXL de crispetes. Interminables i esgotadores explicacions: La idea inicial de la pel.lícula és interessant. El personal de l’empresa Origen pot introduir-se en el subconscient de les persones. El […]

Click here to read more »

“L’estació de l’oblit”: Només se salven els actors *

Comentari cinèfil: Curiós cineasta Christian Molina. Va fer dues pel.lícules de sèrie B prou acceptables com "Diario de una nimfómana" i "Rojo sangre" (jo vaig ser el presentador de la preestrena oficial). Ara Molina s’ha posat seriós i ha volgut fer una pel.lícula ambiciosa en el fons i en la forma. El resultat final, per desgràcia, és pretenciós i […]

Click here to read more »

“Robin Hood”: Calia? *

Comentari cinèfil: Ridley Scott és possiblement el director més irregular de la història del cinema. Ha fet obres mestres ("Alien", "Blade Runner"), pel.lícules interessants ("Thelma i Louise"), cinema de crispeta ("Gladiator") i nyaps penosos ("Black Hawk derribado", "La teniente O’Neil"). Per desgràcia, "Robin Hood" estaria entre cinema de crispeta i nyap penós. No aporta res de nou: Scott ha intentat […]

Click here to read more »

“Cinco minutos de gloria”: Només hi falta Jorge Javier Vázquez *

Comentari cinèfil: El conflicte d’Irlanda s’ha convertit en un gènere cinematogràfic. Són tantes les pel.lícules que toquen aquest tema. Jo em quedo amb tres: "Michael Collins", "En el nom del pare" i "Bloody sunday". La que avui ens ocupa és una de les més avorrides i insignificants que recordo. És tan poqueta cosa: "Cinco minutos […]

Click here to read more »

“Lourdes”: El miracle és no adormir-se *

Comentari cinèfil: La directora de la pel.lícula va manifestar, després de guanyar un premi a Sevilla, que "Lourdes" no estava ni a favor ni en contra dels miracles. És a dir, ni carn ni peix, ni chicha ni limoná. Estimada directora, si vols fer cinema amb credibilitat t’has de mullar. Et recomano una magnífica pel.lícula que també parla […]

Click here to read more »

“Brothers”: Ara una nàusea, ara una plorera *

Comentari cinèfil: La història d’aquesta pel.lícula l’hem vista mil vegades a la pantalla. Noi enamorat de noia se’n va a la guerra. L’exèrcit el dóna per mort després d’una acció sagnant. Noia vídua (amb dues filles) es queda ben fotuda. El noi tenia germà. Noia i germà s’aproximen sentimentalment. Pero el noi no havia mort i torna a […]

Click here to read more »

“Acantilado rojo”: Molta guerra, molt avorriment *

 Comentari cinèfil: Molts calés, molts efectes especials, molts figurants, molta sang, molts morts… però també molt avorriment. Amb "Acantilado rojo" m’ha passat com amb "Mision imposible 2" o "Windtalkers", els títols més coneguts de John Woo. És un cinema tan espectacular com avorrit. Els primers 50 minuts són infumables: L’espectador es fa un embolic entre Cao Cao, Liu Bei, Guan […]

Click here to read more »

“I’m not there”: Un “tostón” *

Comentari cinèfil: No entenc com Todd Haynes, el director d’aquest "tostón" (m’encanta aquesta paraula), ha fet una pel.lícula tan ensopida. És una llastima, ja que ell mateix va dirigir "Velvet goldmine" (1998), que era un retrat molt original i divertit del moviment glam rock (David Bowie, Iggy Pop, T.REx…). Pobre Bob Dylan: Tots els actors famosos que surten són Bob […]

Click here to read more »

“Cheri”: Stephen Frears viu de rendes *

Comentari cinèfil: Stephen Frears és un director inclassificable amb uns quants títols memorables ("Abrete de orejas", "Mi hermosa lavandería", "Las amistades peligrosas"…). "Cheri" és com "Las amistades peligrosas", però en dolent. Després de tres anys sense fer cinema, l’amic Frears no s’ha trencat les banyes. Bones migdiades: Quan una pel.lícula només destaca pel seu vestuari, paisatges i banda sonora… […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »