El cine del Picó

“L’estació de l’oblit”: Només se salven els actors *

Comentari cinèfil: Curiós cineasta Christian Molina. Va fer dues pel.lícules de sèrie B prou acceptables com "Diario de una nimfómana" i "Rojo sangre" (jo vaig ser el presentador de la preestrena oficial). Ara Molina s’ha posat seriós i ha volgut fer una pel.lícula ambiciosa en el fons i en la forma. El resultat final, per desgràcia, és pretenciós i fred. Llàstima.

No passa res: "L’estació de l’oblit" retrata diversos personatges, tots ells amargats, histèrics i perduts. I sempre tens la sensació que mai no passa res. La pel.lícula només s’anima en la seva recta final quan apareix… Cadaqués!

Grans actors, però cinema mediocre: El millor de tot és el treball de Fermí Reixac i Francesc Garrido. No acabo d’entendre com tenint actors tan bons, el cinema català és tan mediocre. És culpa dels directors? Dels guionistes? Hem d’espabilar-nos, ja!

Argument en dues línies: La relació entre un vell mariner i un jove inadaptat en una residència geriàtrica.

Puntuació: * Una estrella sobre cinc (M’he clapat)



Leave a Reply