El cine del Picó

Author Archive

«Tengo algo que deciros»: Hagués estat una gran pel.li fa 20 anys ***

Comentari cinèfil: El cine amb temàtica gai s’ha convertit en els últims 20 anys en un gran gènere. S’han rodat pel.lis tan interessants, divertides i/o trangressores com "Mi hermosa lavandería", "Wilde", "Brokeback mountain, "La ley del deseo" o "In & out". "Tengo algo que deciros" aporta poques coses noves. Fa 20 anys hagués estat una gran pel.lícula. Família carca amb secrets: La […]

Click here to read more »

«Balada triste de trompeta»: Tan delirant com ensopida **

Comentari cinèfil: Àlex de la Iglesia és un dels meus directors preferits. M’encanta el seu humor delirant i grotesc. "Balada triste de trompeta" és una barreja d’ "El día de la bestia" i "Muertos de risa" (dos personatges enfrontats). El resultat final, però, és tan avorrit com la cançó de Rapahel que dóna títol a la pel.lícula.   Escenes […]

Click here to read more »

«Neds»: John, l’adolescent psicòpata **

Comentari cinèfil: John McGill, l’adolescent protagonista de la pel.lícula, és un personatge a mig camí entre el taxista de "Taxi driver", el pervers protagonista de "La taronja mecànica" o Henry, l’assassí que mata per matar. Però a John McGill li queda molt per aprendre i mai no serà una llegenda cinematogràfica. Una evolució que no s’entén: Al […]

Click here to read more »

«Todas las canciones hablan de mí»: A Eric Rohmer li hagués agradat ***

Comentari cinèfil: Als anys 80, no hi havia res millor que organitzar una tertúlia després de veure una pel.lícula d’Eric Rohmer. Els seus personatges parlaven sobre la vida, l’amor, la parella. Temes apassionants. L’òpera prima de Jonás Trueba (fill de Fernando i nebot de David) és molt francesa, és molt Rohmer. I en els temps que corren, […]

Click here to read more »

«Biutiful»: Visca «Vicky Cristina Barcelona» º

Comentari cinèfil: González Iñárritu ha fet sempre un magnífic cinema coral d’històries creaudes ("Babel", "21 gramos"). Ara ha apostat per una pel.lícula amb un únic personatge, un únic punt de vista i una única ciutat. El resultat final és… un desastre.  La pitjor Barcelona de tots els temps: La Barcelona de "Biutiful" és sòrdida, bruta, miserable, repressiva, corrupte. No hi ha ni […]

Click here to read more »

El rànquing de l’Alfred Picó (desembre 2010)

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure a Barcelona:  ***** Toy Story 3 **** Herois **** Todo lo que tú quieras **** Coneixeràs l’home dels teus somnis *** 18 comidas *** Copia certificada *** Pa negre *** La red social *** Machete ** Tamara Drewe ** La mosquitera ** The Town (ciudad de […]

Click here to read more »

«Imparable»: Infumable *

Comentari cinèfil: Tony Scott és un dels reis del cinema comercial. Tots hem vist alguna (o algunes) de les seves pel.lícules. Jo em quedo amb la seva primera època: "El Ansia", "El último boy scout", "Amor a quemarropa". Segurament "Imparable" és la pel.lícula més inútil i ximple que ha fet. I els guionistes? Com s’atura un tren? La […]

Click here to read more »

«Planes para mañana»: Fart de drames tramposos i depressius º

Comentari cinèfil: Després de veure aquesta pel.li espanyola tramposa i avorrida, vull retre homenatge a les comèdies negres de Berlanga (sempre present entre nosaltres), al cinema metafòric de Saura, al surrealisme de Buñuel i a les tragicomèdies d’Almódovar. Estic fart de drames corals que no són més que culebrots televisus. A qui li pot interessar aquesta pel.lícula?: "Planes para mañana" […]

Click here to read more »

«18 comidas»: Bon gust de boca ***

Comentari cinèfil: "El festín de Babette", "American cuisine", "Deliciosa Martha"… el cinema sobre la gastronomia ja és un gènere. I fins i tot ha originat subgèneres (gastronomia i boda, per exemple). "18 comidas" té una característica innovadora: el menjar és "made in Galícia". Bon profit. Dues grans històries: De les nombroses històries que ens explica "18 […]

Click here to read more »

«Tamara Drewe»: Totalment inofensiva **

Comentari cinèfil: Fa 10 mesos, Stephen Frears va estrenar "Cheri". I en aquest bloc ja vam comentar que era fluixa i inofensiva. I vam arribar a la conclusió que el gran Frears ("Las amistades peligrosas", "Mi hermosa lavanderia") vivia de rendes. Amb "Tamara Drewe" passa el mateix. Es una pel.li simpàtica (personatges, situacions, humor), pero l’acidesa […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »