Comentari cinèfil: Abans de la pel.lícula s’ha projectat  un curtmetratge: «Toy story: vacaciones en Hawai». Han estat 5 minuts deliciosos. Infinitaments més divertits i originals que els 100 minuts de «Cars 2». Dels productes de Pixar, aquesta pel.li és la més fluixa que recordo. Oooooh. Violenta i sense humor: No entenc que un producte de la factoria Pixar tingui tanta violència i tan […]

Comentari cinèfil: No m’han agradat gens els dos actors protagonistes. Curiosament, més que actors són directors. Un és el gran Emir Kusturica («Gato negro, gato blanco», «Papá está en viaje de negocios») i l’altre és Guillaume Canet («Pequeñas mentiras sin importancia»). Potser que es dediquin a la direcció, que ho fan molt millor. El famós cas […]

Comentari cinèfil: «El planeta de los simios» (1968) és una de les poques pel.lícules de ciència ficció que tothom ha vist i que a tothom li agrada. Una estranya unanimitat. Aprofitant l’èxit se’n van fer dues seqüeles molt discretes: «Regreso al planeta de los simios»  (1970) i «Huida del planeta de los simios» (1971). Tim Burton també […]

Comentari cinèfil: Recordeu «Tarzán en Nueva York»? El pobre Johnny Weissmuller quedava impactat amb els gratacels i la vida accelerada de la gran ciutat. «Els barrufets» és exactament el mateix.  Els guionistes no s’han trencat el cap. Per cert, el director de la pel.lícula de Tarzán era el gran Richard Thorpe. Té el mateix cognom que un […]

Comentari cinèfil: Dues coses. 1.- Sempre és saludable veure una pel.lícula de Bulgària. «El mundo es grande» és la producció búlgara més important del segle XXI. 2.- Últimament he vist un grapat de pel.lis que ens mostren la relació entre un pare i un fill. En aquest cas hi tenim la relació entre un avi i un […]

Comentari cinèfil: Quan he sortit del cinema he pensat en «La familia», «Cinema paradiso», Marcello Mastroianni, Sophia Loren, les comèdies de Fellini i Dino Risi (tan diferents). Fins i tot, he recordat «Roma, città aperta». Que seria de nosaltres sense el cinema italià! Doncs bé, «La prima cosa bella» és una altra exhibició d’aquest cinema que sap combinar com ningú […]

Comentari cinèfil: Tenint en compte que és la primera pel.lícula de Joao Ribeiro, que és una de les primeres pel.lícules que veig de Moçambic i que m’he avorrit com una ostra… ara mateix no se m’acut cap comentari cinèfil amb cara i ulls. La pel.lícula més desconcertant del segle XXI: De què va la pel.li? […]

Comentari cinèfil: El cinema argentí dels últims temps ens ha presentat comèdies entranyables («El hijo de la novia», «Luna de Avellaneda»), drames potents («El secreto de sus ojos»), històries d’amor («Sol de otoño»), denúncia política («La historia oficial», «Garage olimpo») i productes alternatius (Lucrecia Martel). «El hombre de al lado» resulta impossible de classificar. Faré un esforç: […]

Comentari cinèfil: Les comèdies eròtiques i esbojarrades de Francesc Bellmunt eren tot un esdeveniment als anys 80. La gent feia cua per veure «La quinta del porro», «Pa d’àngel», «La ràdio folla» o «Un parell d’ous». Aquell estil de fer cinema, que Ventura Pons va adoptar en algunes de les seves primeres produccions, va morir a principis dels 90. […]

Comentari cinèfil: Ja em va passar fa unes setmanes amb la penosa «Mami blue». De tant en tant s’estrenen comèdies espanyoles que m’indignen. Amb «Un mundo casi perfecto» m’ha passat el mateix. Com és que es fan aquests subproductes? Com és que hi ha institucions públiques que hi posen diners? Els nostres diners! Potser hauríem d’investigar. Ni una riallada!: […]