Comentari cinèfil: D’Iciar Bollain, la gran directora del cinema social, m’agraden dues pel.lis: «Flores de otro mundo» i «Te doy mis ojos».  «Katmandú», per desgràcia, és la més fluixa de la seva carrera. Oooooh. Vol tocar massa temes: Bollain ha volgut fer un tractat sobre tots els problemes que pot patir un país molt pobre […]

Comentari cinèfil: A «Con faldas y a lo loco» dos homes es convertien en dona. Aquí és al revés: dues dones es converteixen en homes. Billy Wilder va fer una comèdia brillant i Rodrigo Garcia ha fet un drama senzillament correcte. Em va agradar molt més «Madres e hijas». Dos grans personatges: La força de […]

Comentari cinèfil: El cinema ha recordat les biografies de dones tan interessants com Madame Curie, Erin Brockovich, Dian Fossey, Hipàtia, Coco Chanel, Edith Piaf o Tina Turner. Però Margaret Thatcher, sisplau. Em feia mooolta mandra veure aquesta pel.lícula. I les meves pors s’han confirmat. És una de les històries més avorrides de l’any. Carca i […]

Comentari cinèfil: Alexander Payne és un director que sap combinar el dramatisme radical amb una mena d’humor friki. Salvant totes les distàncies, sembla Almodóvar. «Entre copas» i «A propósito de Schmidt» em van agradar. «Los descendientes» encara és millor. Brutal George Clooney: Em trec el barret i la barretina. Clooney està fantàstic. No fa cap […]

Comentari cinèfil: Álex de la Iglesia sempre ha estat un director de grans excessos. Si l’excès i la creativitat van a parts iguals, el resultat és brillant: «El día de la bestia», «La comunidad», «Crimen Ferpecto». En canvi, quan guanyen els excessos,  la pel.li fa aigües: «800 balas», «Balada triste de trompeta». «La chispa de […]

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure a Barcelona: ***** The artist **** Drive **** Habemus papam **** Un método peligroso **** El niño de la bicicleta **** La voz dormida **** Pina *** El Havre *** La conspiración *** La sombra de Evita *** Margin call *** La piel que habito *** […]

Comentari cinèfil: «Drive» no és una pel.li perfecta, però d’aquí 20 anys encara la recordarem. Té tots els ingredients per ser un títol de culte: banda sonora intimista, cançons pop, llargs silencis, imatges a càmera lenta, una color que recorda els «thrillers» dels 80, un romanticisme desesperant, una violència esfereïdora… Confirmat: serà pel.li de culte. […]

Comentari cinèfil: Manuel Huerga és un magnífic director de televisió, però que ha fet poc cinema (sempre ens quedarà «Salvador»). El documental «Pepe & Rubianes» podria ser perfectament un brillant «30 minuts», que en aquest cas seria un «84 minuts». Un bon documental que la gent no ha volgut veure: La pel.li només ha durat […]

Comentari cinèfil: Aki Kaurismaki és un dels pocs cineastes que fa el que vol. El seu cinema és difícil d’etiquetar. El que més m’agrada d’aquest director nascut a Finlàndia (però que no vol saber res del seu país i viu a Portugal) són els seus personatges: són dramàtics i còmics alhora. Kaurismaki sempre em desconcerta. […]

Comentari cinèfil: De les novel.les de John Le Carré han sortit pel.lícules per a tots els gustos: «El espía que surgió del frio» (la meva favorita), «La chica del tambor», «El sastre de Panamá», «El jardinero fiel». «El topo» és la més avorrida que recordo. Oooooh. Una atmosfera irritant: Molta boira, colors bruts, escenes que […]