El cine del Picó

“El topo”: M’he avorrit com una ostra *

Comentari cinèfil: De les novel.les de John Le Carré han sortit pel.lícules per a tots els gustos: “El espía que surgió del frio” (la meva favorita), “La chica del tambor”, “El sastre de Panamá”, “El jardinero fiel”. “El topo” és la més avorrida que recordo. Oooooh.

Una atmosfera irritant: Molta boira, colors bruts, escenes que es tallen sense contemplacions, veus que semblen xiuxiuejos… l’atmosfera de la pel.li m’ha posat dels nervis. Ho sento. I curiosament és una atmosfera semblant a la que va utilitzar el director per fer la seva anterior pel.lícula “Déjame entrar”, una joia del cinema de vampirs.

El treball inútil de 3 grans actors: Magnífica la presència de Gary Oldman, John Hurt i Colin Firth. El seu talent, però, no serveix per aixecar la pel.li.

Una temàtica absolutament caducada: La història que ens explica John Le Carré devia ser apassionant quan va aparèixer el llibre, en plena guerra freda. Però ara, sense comunisme i amb els Estats Units només pendents del terrorisme islàmic, aquesta història d’espionatge m’ha semblat completament anacrònica.

Argument en dues línies: L’agent Smiley rep una missió especial: ha de descobrir si un “talp” s’ha infiltrat en els serveis d’intel.ligència.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply