Comentari cinèfil: No és gaire habitual que el cinema s’ocupi de la vida sentimental de la gent gran, tot i els bons resultats d’»Elsa i Fred», «Los puentes de Madison», «Cuando menos te lo esperas» o fins i tot d’»El hijo de la novia». Però encara és menys habitual que el cinema s’ocupi de la […]

Comentari cinèfil: El primer problema d’aquesta «Blancaneus» és que fa un any es va estrenar una meravella anomenada «The artist». Les comparacions són odioses, però «The artist» és molt millor. El segon problema és que en menys d’un any hem vist dues Blancaneus a la gran pantalla: «Blancaneus, mirror, mirror», amb Julia Roberts, i «Blancaneus […]

Comentari cinèfil: L’any 2002 es va estrenar el documental «Ser y tener» protagonitzat per un professor i un grup d’alumnes entre 5 i 10 anys. La pel.li ens va sorprendre a tots per la seva originalitat i frescor. «Solo es el principio» és com «Ser i tener», però molt més avorrida. Ooooh. Sense respostes enginyoses: […]

Comentari cinèfil: Llargs diàlegs protagonitzats per parelles, violència a sang freda, mafiosos cínics, delinquantes de pacotilla. És Tarantino? No! És «Mátalos suavemente», d’Andrew Dominik. Aquest noi promet. Un «thriller» que t’atrapa: Potser en els primers minuts costa una mica entrar en la pel.li, però després ja no pots desenganxar-t’hi. Cada escena és un festival interpretatiu. […]

Comentari cinèfil: «Vicky, Cristina, Barcelona» era una barreja de comèdia amable i postal de Barcelona. A mi no em va desagradar. «A Roma con amor» és exactament igual. Comèdia simpàtica i postal de Roma. El Woody Allen dels últims anys combina pel.lis brillans («Si la cosa funciona», «Coneixeràs l’home dels teus somnis», «Scoop») amb pel.lis […]

Comentari cinèfil:  «El nombre» pertany al «gènere» de trobades d’amics i familiars on surten els draps bruts. Algunes de les meves favorites són «Celebración» (la més cruel), «Los amigos de Peter» o «La boda del Monzón». Els francesos són els que millor toquen aquest «gènere» («La cena de los  idiotas», «Pequeñas mentiras sin importancia»…). «El […]

Comentari cinèfil: L’amor ha deixat de ser un tema cursi per al cinema indie. Una bona part del cinema independent aposta per les comèdies romàntiques amb protagonistes de 30 anys. És la moda. «El amigo de mi hermana» (el títol em sembla horrorós) estaria en la línia de «Los nombres del amor» o «Rock’n’love (la […]

Comentari cinèfil: Quan em parlin de «The deep blue sea» jo només recordaré «Deep blue sea» la pel.li de taurons del 1999. Ho sento. Publicitat enganyosa: La publicitat afirma que la pel.li és una reflexió sobre l’amor i la passió. Fals. La pel.li és tan freda, tan anacrònica, tan avorrida que és incapaç de generar […]

Comentari cinèfil: Fins fa poc el «thriller» d’acció i aventures era un gènere 100% americà (amb permís d’alguna pel.li francesa i asiàtica). Però els països nòrdics estan disposats a donar canya. Primer va ser Suècia amb la nissaga «Millenium». I ara és Noruega amb «Headhunters». I els resultats són força satisfactoris. Visca els països nòrdics! […]

Comentari cinèfil: De Takashi Miike, el director d’»Audition» o «Llamada perdida» (les meves preferides), s’ha dit que és polèmic, radical, original, violent, transgressor. «Hara-kiri»  segurament és una de les pel.lis més avorrides de la seva filmografia. Ooooh. 125 minuts per explicar una mini història: El que més m’ha molestat és que per explicar-nos una mini […]