El cine del Picó

“Solo es el principio”: Nens que parlen de filosofia **

Comentari cinèfil: L’any 2002 es va estrenar el documental “Ser y tener” protagonitzat per un professor i un grup d’alumnes entre 5 i 10 anys. La pel.li ens va sorprendre a tots per la seva originalitat i frescor. “Solo es el principio” és com “Ser i tener”, però molt més avorrida. Ooooh.

Sense respostes enginyoses: En un documental on els protagonistes són nens de 3 a 5 anys sempre esperes sortides enginyoses i divertides de la canalla. Precisament, aquest és el principal problema de la pel.li: els nens no estan massa inspirats (la culpa evidentment no és dels nens sino del director que no els ha sabut motivar prou).

Els millors moments: Una nena diu que la intel.ligència és saber que la Nutella no s’ha de posar a la nevera sinó a la cuina de l’armari. Una altra nena explica que la diferència entre un amic i un nòvio és que al nòvio li fas petons a la boca i a l’amic no. Un nen diu que l’amor és el que sent el seu pare per la seva mare. I ja està. Poca cosa més. Millor veure aquell programa de televisió que es deia “Juego de niños”.

Argument en dues línies: Una vintena de nens petits parlen de conceptes filosòfics: amistat, amor, enamorament, por, poder…

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (m’esperava més)



Leave a Reply