El cine del Picó

“The deep blue sea”: Avorriment mortal º

Comentari cinèfil: Quan em parlin de “The deep blue sea” jo només recordaré “Deep blue sea” la pel.li de taurons del 1999. Ho sento.

Publicitat enganyosa: La publicitat afirma que la pel.li és una reflexió sobre l’amor i la passió. Fals. La pel.li és tan freda, tan anacrònica, tan avorrida que és incapaç de generar cap reflexió. Estic indignat.

Cinema pretenciós: El pitjor de la pel.li és aquest aire pretenciós que observem des del minut 1. Mirades perdudes, llargs silencis, música de violí, fotografia boirosa. El director sembla que ens estigui dient: “Sóc bo, oi?”.

Qui ha dissenyat els pesonatges? Quin horror, sisplau. Tots els personatges són tan tòpics que fan por: la noia és una ànima en pena que es passa el dia mirant per la finestra, el marit és la cosa més nyonya que recordo, la sogra és Rotenmeyer sense gràcia, l’amant només explica batalletes de la guerra i canta a la taverna. Un nen de 8 anys hi posaria més imaginació.

Argument en dues línies. Londres, 1950. una dona casada amb un jutge ric s’embolica amb un home molt més jove.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

 



Leave a Reply