El cine del Picó

Archive for the '* M’he clapat' Category

“Monuments men”: Inofensiu i caspós com una pel.li de Garci o Disney *

Comentari cinèfil: El George Clooney director comença a desinflar-se. Ja no em va agradar “Los idus de marzo”. Però és que “Monuments men” és molt pitjor. És tan inofensiva i casposa que sembla dirigida per José Luis Garci. Actors lamentables: Els actors s’han pres un Tranquimazin?  Semblen adormits. Ni caminen, ni corren. Especialment lamentables són […]

Click here to read more »

“La venus de las pieles”: Polanski, prou de teatre, sisplau *

Comentari cinèfil: “Un dios salvaje”, l’última pel.lícula de Roman Polanski, era una obra de teatre adaptada al cinema. El resultat final va ser molt decebedor. Quin avorriment! Ara, amb “La venus de las pieles”, el director torna a fer una pel.lícula 100% teatral. I el resultat torna a ser desesperant. Polanski, prou de teatre, sisplau. […]

Click here to read more »

“Tres bodas de más”: Pajares i Esteso del segle XXI *

Comentari cinèfil: La comèdia espanyola del segle XXI no té personalitat. No és Berlanga, ni Almodóvar, ni Trueba, ni comèdia madrilenya dels 80. La comèdia espanyola actual és una barreja del cinema barruer i grotesc que es fa als Estats Units i del cinema hortera i caspós de la parella Pajares-Esteso. Com diria el desaparegut […]

Click here to read more »

“Somos los Miller”: Una família lamentable *

Comentari cinèfil: La comèdia americana del segle XXI ens està donant molts disgustos. El guió ja no té importància. El que cal és fer ganyotes i parlar de sexe sense cap gràcia. Que torni Billy Wilder! Només he rigut dos cops: Una comèdia ha de fer riure. I si després de 110 minuts només has […]

Click here to read more »

“¿Quién mató a Bambi?”: Amb aquest títol no es podia esperar res de bo *

Comentari cinèfil: “¿Quién mató a Bambi” és una comèdia esbojarrada. No té l’humor de les comèdies espanyoles dels anys 80. Tampoc té l’humor d’Almodòvar o de Berlanga. És un humor més proper a Alex de la Iglesia, especialment per la violència. Jo no he rigut en cap moment. O la pel.lícula és molt dolenta o […]

Click here to read more »

“Zipi y zape”: Pèssima elecció dels actors *

Comentari cinèfil: De la mateixa manera que la pel.lícula sobre “Mortadelo y Filemón” em va semblar imaginativa i còmica, la versió cinematogràfica de Zipi i Zape és soporífera. I molt allunyada de l’esperit del còmic. Quions actors més dolents!: Un dels principals problemes de la pel.li és l’elecció dels dos actors principals. Aquests nois són […]

Click here to read more »

“Dolor y dinero”: L’horterada de l’any *

Comentari cinèfil: Michael Bay és el director de grans súper produccions com “Pearl Harbor”, “La roca”, “Armageddon”. Cinema de crispetes. “Dolor y dinero” és menys espectacular, però infinitament més hortera. Quin desastre. És una comèdia o un drama?: La pel.lícula toca un tema seriós: gent humil que creu en el somni americà. Però tots els […]

Click here to read more »

“Llévame a la luna”: Horror, cinema francès que vol ser americà *

Una queixa per començar: Si el títol original és “Un plan parfait”, perquè coi l’han de titular “Llévame a la luna”. Per què s’han de canviar els títols? Em recorda l’època franquista. Demano dimissions. Comentari cinèfil: La gràcia de les comèdies franceses és que gairebé sempre són àcides i punyents. Amb personatges imprevisibles. Això és […]

Click here to read more »

“Mi encuentro con Marilou”: Un avi rondinaire i una adolescent. Previsible i carca *

Comentari cinèfil: Jean Becker és un director que ha fet joies com “La fortuna de viure” o “Dejad de quererme”. La seva última pel.lícula, “Mis tardes con Margueritte” ja era fluixa i inofensiva. Doncs bé, “Mi encuentro con Marilou” encara és pitjor: és tova, previsible i fins i tot carca. Becker, espavila! Previsible i ensucrada: […]

Click here to read more »

“Barbara”: Era infinitament millor “La vida dels altres” *

Comentari cinèfil: Ens han presentat “Barbara” com una mena de “La vida dels altres”, perquè ambdues pel.lícules estan ambientades en la freda i repressiva  República Democràtica d’Alemanya. No hi ha color. “La vida dels altres” és infinitament més original i entretinguda. Freda i repetitiva: Pels seus silencis, per l’inexpressivitat de l’actriu protagonista, per l’abús d’escenes […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »