El cine del Picó

“La venus de las pieles”: Polanski, prou de teatre, sisplau *

venus

Comentari cinèfil: “Un dios salvaje”, l’última pel.lícula de Roman Polanski, era una obra de teatre adaptada al cinema. El resultat final va ser molt decebedor. Quin avorriment! Ara, amb “La venus de las pieles”, el director torna a fer una pel.lícula 100% teatral. I el resultat torna a ser desesperant. Polanski, prou de teatre, sisplau. T’ho demano de genolls. Volem que tornis a fer obres mestres com “El pianista”, “Tess” o “La semilla del diablo”.

I a més a més, l’obra de teatre és ensopida i confosa: “La venus de las pieles” no és cinema. És teatre. 96 minuts veient el cara a cara entre dos actors que assagen una obra de teatre inspirada en el llibre “La venus de las pieles”, escrit l’any 1870 per Leopold Sacher Masoch. Per desgràcia, l’argument d’aquest llibre (una història d’amor, odi i masoquisme entre dos personatges) és francament avorrit i confós. Resultat final de tot plegat? M’he clapat.

Gran Seigner: Poso 1 estrella per la gran interpretació d’Emmanuelle Seigner. La resta, per oblidar.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply