El cine del Picó

“Mi encuentro con Marilou”: Un avi rondinaire i una adolescent. Previsible i carca *

Mi_encuentro_con_Marilou

Comentari cinèfil: Jean Becker és un director que ha fet joies com “La fortuna de viure” o “Dejad de quererme”. La seva última pel.lícula, “Mis tardes con Margueritte” ja era fluixa i inofensiva. Doncs bé, “Mi encuentro con Marilou” encara és pitjor: és tova, previsible i fins i tot carca. Becker, espavila!

Previsible i ensucrada: No hi ha cap escena original o desconcertant. Ell és rondinaire, amargat i protector. Ella, de 15 anys, és alegre i ingènua. Ni Disney faria una història tan ensucrada.

L’escena dels violadors: La primera vegada que la noia se’n va a una discoteca és a punt de ser violada per uns nois. L’avi es passa mitja pel.lícula dient-li: “això et passa per pintar-te tant”. Sembla un guió escrit pel Vaticà.

Argument increïble i ridícul: Un home de 70 anys, amb diners, amb una bona família i una dona guapa i carinyosa ho abandona tot i acaba llogant un apartament al costat del mar en companyia d’una una nena de 15 anys que també s’ha escapat de casa seva.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply