Comentari cinèfil: La història del cinema ens ha deixat un grapat de psicòpates memorables: de Norman Bates a Freddy Krueger passant per Hannibal Lecter o la família de “La matanza de Texas”. El psicòpata d’aquesta pel.li és un dels més ximples que he vist mai. Ooooh! 20 minuts bons i res més: un lladre i […]

Comentari cinèfil: Abans de la pel.lícula s’ha projectat  un curtmetratge: “Toy story: vacaciones en Hawai”. Han estat 5 minuts deliciosos. Infinitaments més divertits i originals que els 100 minuts de “Cars 2”. Dels productes de Pixar, aquesta pel.li és la més fluixa que recordo. Oooooh. Violenta i sense humor: No entenc que un producte de la factoria Pixar tingui tanta violència i tan […]

Comentari cinèfil: Pràcticament tot el que ha fet Ricardo Darín és interessant. Les primeres pel.lis que vam veure d’ell van ser la bomba: “Nueve reinas” i “El hijo de la novia”. A continuació van arribar altres títols memorables com ara “Kamchatka”, “Luna de avellaneda” i “El secreto de sus ojos”. “Un cuento chino” és la més fluixa de la […]

Comentari cinèfil: Ens han venut “Win win” com un magnífic exemple de cinema indie. La reflexió que avui podria llançar des d’aquest modest bloc és la següent: què és el cinema indie? Està sobrevalorat el cinema indie? Per què de vegades ens costa acceptar que el cinema indie és avorridíssim? Ja està. No tinc res […]

Comentari cinèfil: Atenció a la filmografia de Todd Phillips: “Viaje de pirados”, “Aquellas juergas universitarias”, “Escuela de pringaos”, “Resacón en Las Vegas” i  “Resacón 2, ahora en Tailandia”. Aquest senyor fa molta por. “Bangkok és la polla”: Aquesta és, possiblement, una de les frases més interessants i amb més contingut intel.lectual de la pel.li. “Resacón 2” és […]

Comentari cinèfil:  “Una mujer en Africa” és inclassificable. Podria tenir  la bogeria d’”Apocalypse now”,  l’intimisme de “Lost in traslation”, la denúncia d’”Hotel Rwanda” o el feminisme d’”En tierra de hombres”. Podria tenir moltes coses… però no té res. M’ha semblat una de les pel.lícules més pretencioses dels últims temps. Estic emprenyat! Una atmosfera desconcertant: “Una mujer en África” és una pel.lícula […]

Comentari cinèfil: Sempre és d’agrair que el cinema ens presenti noves heroïnes. Les meves favorites són la tinent Ripley (Sigourney Waever) i la noia de “Kill Bill” (Uma Thurman). “Hanna”, per desgràcia, té més punts en comú amb Lara Croft (Angelina Jolie) o l’Alice de “Resident evil” (Milla Jovovich). És a dir, heroïnes amb més força física […]

Comentarii cinèfil: El cinema asiàtic ha estat sempre poètic i transgressor. I, en general, molt poc pretenciós. "Tokio blues" és una excepció. Es una de les pel.lícules més tramposes que recordo. Tot és façana. Bona fotografia, bons paisatges, bona banda sonora i res més. Quan va acabar la pel.li estava convençut que sortiria el director, […]

Comentari cinèfil: "Una dulce mentira" barreja dues idees d’anteriors pel.lícules d’Audrey Tautou. Tota l’acció passa en una perruqueria. Com a "Venus, salón de belleza". I la protagonista es dedica a manipular cartes. Com a "Amélie". Tongo, tongo. Una de les pitjors comèdies franceses que recordo: La comèdia francesa es caracteritza per la seva acidesa. Aquesta no. És tan inofensiva i ximpleta […]

Comentari cinèfil: No recordo un títol tan ortopèdic com aquest. S’escriu tot junt "Happythankyoumoreplease". Dificil de memoritzar i impossible d’escriure. Aquest títol supera en complexitat "Azuloscurocasinegro", "El inglés que subió una colina y bajó una montaña" o  "Las increíbles y extrañas criaturas que dejaron de vivir y se conviertieron en una especie de zombis". En definitiva, el títol […]