El cine del Picó

“Hanna”: Una pel.lícula o un vídeojoc? *

Comentari cinèfil: Sempre és d’agrair que el cinema ens presenti noves heroïnes. Les meves favorites són la tinent Ripley (Sigourney Waever) i la noia de “Kill Bill” (Uma Thurman). “Hanna”, per desgràcia, té més punts en comú amb Lara Croft (Angelina Jolie) o l’Alice de “Resident evil” (Milla Jovovich). És a dir, heroïnes amb més força física que intel.ligència. Una pena.

Mira que comença bé: Els primers 30 minuts de la pel.lícula són molt esperançadors. Hanna és una noia que ha viscut tota la vida amb el seu pare en una casa al mig del bosc. Sap de tot: idiomes, defensa personal, domini d’armes. La noia serà segrestada per la CIA i aconseguirà escapar-se. Fins aquí… perfecte. Però a partir del minut 30 la història cau en picat i la pel.lícula esdevé cinema d’acció de pacotilla. Guionista dimissió!

L’estranya escena del flamenc: Una escena de la pel.li es desenvolupa a l’estat espanyol. L’originalitat és màxima: tres minuts de flamenc. Escena desconcertant. Com tota la pel.lícula. 

Estètica de vídeo joc: Els personatges no fan més que córrer i saltar obstacles. Sembla realment un vídeojoc. I la música histriònica (Chemical Brothers) ajuda i molt a tenir aquesta sensació. Només hi faltava Mario.

Puntuació: * Una estrella sobre 5 (m’he clapat)



Leave a Reply