Comentari cinèfil: La comèdia americana actual té dues tendències: pel.lis barrueres de «caca, cul, pets i pis» («Resacón en Tailandia», «Cómo engañar a tu jefe») i pel.lis de glucosa, ensucrades, sense cap mena d’enginy. «Larry Crowne» pertany al segon apartat. Si continuem així, aquelles comèdies simpàtiques dels 90 com «Notting Hill», «Pretty Woman» o «La […]

Comentari cinèfil: Sofia Coppola ens va enlluernar amb «Lost in translation» (2003), un retrat brutal sobre la solitud. «Somewhere» toca de nou el mateix tema. En aquest cas, però, la pel.li és absolutament monòtona. Quina decepció! No arrenca mai: El problema de «Somewhere» és que no arrenca mai. Sempre estàs esperant que passi alguna cosa, […]

Comentari cinèfil: Isaki Lacuesta ja sap que compte amb el meu suport. Però també és cert que la seva filmografia va de mal en pitjor. Després de fer pel.lis memorables com «Cravan vs Cravan» o la genial «La leyenda del tiempo», la seva carrera ha entrat en un pou. «Los condenados» i «La noche que […]

Comentari cinèfil: Avui més que un comentari faré una reflexió. De vegades s’estrenen pel.lícules que són necessàries, que fan falta, però que al final ningú no les veu i són un fracàs de taquilla. Això és el que ha passat amb «Las oficinas de Dios». Tothom l’ha reivindicada, però només ha durat una setmana al […]

Comentari cinèfil: No conec els directors, no conec els actors i la pel.lícula és tan friki, tan insípida, tan inútil que no m’inspira cap comentari. Ho sento. Tot és molt mediocre: No hi ha res que pugui destacar. Ni la música, ni els actors, ni els paisatges. Tot és molt mediocre. La història ni fa […]

Comentari cinèfil: Terrence Malick és un director alternatiu i poètic que fuig del cinema comercial. De la seva filmografia em quedo amb «La delgada línea roja» (1998), un retrat diferent de la segona guerra mundial. «El árbol de la vida», efectivament, és poesia pura. Però jo m’he avorrit com una ostra. Les malifetes de Malick: […]

Comentari cinèfil: Enrique Urbizu va dirigir un dels «thrillers» més brillants del cinema espanyol: «La caja 507» (2002), amb Resines i Coronado. Una obra mestra del ritme i els cops d’efecte, amb gotes de cine social.  «No habrá paz para los malvados», dissortadament, és molt pitjor. No habrá paz per al guionista que m’ha fet […]

Comentari cinefil: El director català Carles Benpar va fer dos magnífics documentals sobre els drets dels cineastes i la manipulació que pateixen les pel.lícules: «Cineastes contra magnats» i «Cineastes en acció». «El gènere femení» és la seva millor pel.lícula de ficció. Els personatges femenins són brillants (el masculí, avorridíssim): El millor de la pel.li és […]

Comentari cinèfil: El currículum de John Madden combina títols brillants («Shakespeare in love») amb bodrios infumables («La mandolina del capitán Corelli»). «La deuda» és una bona pel.li, però amb més de ganes i talent hagués pogut ser una gran pel.li. Quina ràbia. Cara i creu: Tenim dues històries. La primera, ambientada als anys 60, ens […]

Comentari cinèfil: El cine de terror dels anys 80 va canviar les normes. Es fan produccions fresques i comercials amb quatre ingredients: esglais, sang i fetge (gore), adolescents i gotes d’humor. Alguns títols memorables van ser «Posesion infernal», «Reanimator», «Pesadilla en Elm Street» o «Noche de miedo», el «remake» de la qual s’acaba d’estrenar. I […]