Comentari cinèfil: «Clara no es nombre de mujer» (per cert, Clara es el nom de la moto del protagonista) és una comèdia coral espanyola que ens recorda aquelles divertides pel.lis dels anys 80 de Colomo i Trueba. Aquesta, per desgràcia, és més avorrida i completament inofensiva. Sembla una comèdia infantil: La pel.lícula aposta pel bon […]

Comentari cinèfil: “Todo irá bien”, de nacionalitat danesa, combina el cinema a l’estil Alfred Hitchcock (homes angoixats)  amb la tècnica Dogma (el corrent de Lars von Trier). És un “thriller” distret amb una final lamentable. Personatge hitchcotià: Al pobre protagonista li passen tantes desgràcies que sembla sortit d’un guió de Hitchcock. L’atmosfera claustrofòbica és sensacional. […]

Comentari cinèfil: La pel.li sembla una barreja d’»Eva» (amb el fantàstic Lluís Homar fent de robot-majordom)» i «Up» (avi i nen en aquell globus).  El resultat final, però, és força decebedor. Ooooh. Tot és tan previsible: Si us dic que «Un amigo para Frank» ens explica la relació entre un robot-majordom i un avi antipàtic […]

Comentari cinèfil: La pel.lícula té algunes memorables referències: “La sombra de una duda”, “Lolita» i «Cria cuervos». El director coreà Park Chan Wook ens ha cuinat un deliciós plat combinat amb “thriller”, terror i tensió sexual. Ni els germans Roca ho farien millor. Dos personatges fantàstics: Els dos personatges principals (l’oncle Charlie i la noia […]

Comentari cinèfil: Ens han presentat “Barbara” com una mena de “La vida dels altres”, perquè ambdues pel.lícules estan ambientades en la freda i repressiva  República Democràtica d’Alemanya. No hi ha color. “La vida dels altres” és infinitament més original i entretinguda. Freda i repetitiva: Pels seus silencis, per l’inexpressivitat de l’actriu protagonista, per l’abús d’escenes […]

Comentari cinèfil: «Babycall» és freda com el clima dels països que l’han produïda: Noruega i Suècia. Algunes escenes recorden «El resplandor» i, especialment, «El sisè sentit». I la càmera imita Michael Haneke (filma des de la distància). M’ho he passat bé. Llàstima del final. Violència de gènere, eutanàsia i terror psicològic: «Babycall» combina amb elegància […]

Puntuació de les pel.lícules que encara es poden veure a Barcelona: ***** Django desencadenado **** El impostor **** Tomboy **** Searching for sugar man *** El alucinante mundo de Norman *** Weekend *** La cocinera del presidente ** On the road ** Efectos secundarios ** Anna Karenina ** Hitchcock ** Oz, un mundo de fantasía […]

Comentari cinefil: Ja fa anys que el documental s’ha convertrit en un apassionant gènere que de vegades és més divertit i interessant que el cinema de ficció. Quan encara estàvem assaborint el documental sobre el cantant Rodríguez ens arriba aquesta perla. «El impostor»  és un documental innovador, perquè en molts moments sembla més una pel.lícula […]

Comentari cinèfil:  No sé si el tema de l’ambigüitat sexual és un gènere cinematogràfic. Però és evident que ens ha deixat títols memorables com ara «Con faldas y a lo loco», «Boys dont cry», «Mi querida señorita» o «M Butterfly». «Tomboy» aporta un nou ingredient: la protagonista és una nena d’uns 10 anys. Un joc […]

Comentari cinèfil: No havia vist les dues primeres pel.lícules.  «Això és imperdonable. Un crític de cinema ha de veure «Iron man». No et perdis la tercera part», m’insistia un amic. Doncs bé, li he fet cas. I m’he avorrit com una ostra. Em quedo amb Superman, Batman i Spiderman. No hi ha color. De què […]