El cine del Picó

Babycall”: Versió nòrdica d'”El sisè sentit” ***

babycall

Comentari cinèfil: “Babycall” és freda com el clima dels països que l’han produïda: Noruega i Suècia. Algunes escenes recorden “El resplandor” i, especialment, “El sisè sentit”. I la càmera imita Michael Haneke (filma des de la distància). M’ho he passat bé. Llàstima del final.

Violència de gènere, eutanàsia i terror psicològic: “Babycall” combina amb elegància tres temes: la violència de gènere (la mare i el nen fugen d’un maltractador), l’eutànasia (un home ha de decidir si la seva mare ha de viure artificialment) i el terror psicòlogic (estranyes veus que arriben d’un intercomunicador, el “babycall” que dóna títol a la pel.li).

Els enigmes s’han de tancar: La pel.lícula juga amb l’espectador. I això sempre resulta divertit. Tot el que diu i veu el personatge central (una mare estressada i nerviosa) no sabem si és veritat o mentida. S’obren molts enigmes i el director no els sap tancar. El problema (i molt gros) és que els últims 15 minuts són decebedors. Ho confesso: no he entès el final.

Argument en 2 línies: Una mare i el seu fill s’instal.len en un apartament. Fugen d’un marit maltractador.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply