El cine del Picó

Archive for the '** M’esperava més' Category

“El niño”: Gran inici, gran final i pel mig 1 hora ensopida **

Comentari cinèfil: El mallorquí Daniel Monzón és el director de “Celda 211”, un brillant “thriller” de presons (li vaig posar 4 estrelles). Per desgràcia “El niño” és molt inferior. Quina llàstima! Com les pel.lícules americanes: comença i acaba bé. Sempre s’ha dit que les pel.lícules d’acció americanes tenen un gran inici i un gran final. […]

Click here to read more »

“Guardianes de la galaxia”: Sort de l’humor **

Comentari cinèfil: “Los guardianes de la galaxia”, creats a finals dels anys 60, son personatges de la factoria Marvel (“Hulk”, “Los vengadores”, “Los 4 fantásticos”). “Los guardianes” són uns herois molt frikis: un arbre, un mapache, un forçut, una dona verda i el noi ximplet. Quina colla! Molt maquillatge i poc guió: Tot el pressupost […]

Click here to read more »

“Mi otro yo”: Terror adolescent **

Comentari cinèfil: Isabel Coixet combina les obres mestres “Mi vida sin mi” amb títols molt decebedors (“A los que aman”). “Mi otro yo” és una pel.lícula irregular. Ni bona, ni dolenta. Els efectes especials són magnífics, però el guió és molt fluix. M’esperava més. No és un “thriller”: La pel.li s’ha venut com un “thriller”. […]

Click here to read more »

“10.000 Km”: L’amor a través de l’ordinador ***

Comentari cinèfil: Fa unes setmanes destacàvem “Her”, l’original història d’un home enamorat d’una veu femenina (és un programa informàtic). Doncs bé, “10.000 km” torna a ser una pel.lícula que ens parla de l’amor a través de l’ordinador. Seria un magnífic doble programa. La distància trenca l’amor?: Aquesta és la qüestió. Què passa quan dos enamorats […]

Click here to read more »

“Aprendiz de gigoló”: El millor és la presència de Woody Allen **

Comentari cinèfil: Els títols de crèdit ho deixen ben clar: el guionista i director és John Turturro. Però Turturro reconeix que Woody Allen va participar activament en el guió. Són constants les referències al món jueu, als psicòlegs, al sexe… El resultat final, però, és una mica decebedor. Potser hauria estat millor que el guionista […]

Click here to read more »

“Guillaume y los chicos… ¡a la mesa!”: És nen o nena? **

Comentari cinèfil: Guillaume Galienne és un actor còmic molt conegut a França. Aquesta pel.lícula és autobiogràfica. La seva mare sempre deia abans de dinar: “Guillaume i els nois (en referència als germans)… a la taula”. I el pobre Guillaume es preguntava “per què Guillaume i els nois, si jo també sóc un noi?”. D’aquest trauma […]

Click here to read more »

“Nueve meses de condena”: Comèdia boja, però inconsistent **

Comentari cinèfil: La comèdia francesa s’havia caracteritzat per la seva ironia i diàlegs àcids. Però això ha canviat. Els francesos aposten per les comèdies boges i molt visuals (estil “Amelie”). “Nueve meses de condena” té bons moments, però és inconsistent. Alguns gags divertits i res més: La pel.lícula s’aguanta pels seus gags divertits i surrealistes. […]

Click here to read more »

“Joven y bonita”: Tan superficial com el títol de la pel.lícula **

Comentari cinèfil: François Ozon era un dels meus directors favorits. Em van encantar “Bajo la arena” i “8 mujeres”. Però les seves últimes pel.lícules (“El refugio” i “En la casa”) no em van convèncer. Es queden a mig camí. El mateix li passa a “Joven y bonita”. Tot és superficial. Ozon… estàs perdent punts. Entre […]

Click here to read more »

“La gran estafa americana”: No n’hi ha per tant **

Comentari cinèfil: El cinema de David O. Russell no m’ha convençut mai. “The fighter” era una pel.li sobre boxa que em va avorrir molt. I “El lado bueno de las cosas” em va semblar una comèdia romàntica intranscendent. Russell és un dels directors més importants de la “modernitat” i del cinema comercial amb aire “indie”. […]

Click here to read more »

“A propósito de Llewyn Davis”: Versió fallida de “Searching for sugar man” **

Comentari cinèfil: De totes les pel.lícules que han fet els Coen aquesta és la que té menys argument. De fet, no té cap argument. Durant 2 hores veiem la trista vida d’un cantant de folk. Un personatge gris pel qual no sents ni alegria, ni tristesa, ni simpatia, ni fàstic. No sents res. Quina llàstima. […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »