El cine del Picó

Author Archive

«Mi amor»: Espectacular retrat d’un amor tòxic *****

Comentari cinèfil: Ja sabem que el cinema francès quan es posa les piles és insuperable. I si a més a més tenim Vincent Cassel en el repartiment, encara millor. Per cert, aquest Cassel m’ha recordat al d’»Irrefrenable», la brutal pel·lícula del 2002. Conclusió: encara estic aplaudint. Amor i desamor del segle XXI: M’encanten les històries […]

Click here to read more »

«El misterio de God’s Pocket»: L’última pel·li de Philip Seymour Hoffman abans de morir **

Comentari cinèfil: La pel·lícula acaba amb la frase: » In memoriam Philip Seymour Hoffman». Va ser l’últim treball que va fer l’actor abans de morir. Sempre el recordarem fent de Truman Capote. Cinema independent: «El misterio de God’s Pocket» és un producte 100% independent. És una pel·li desagradable, fosca, amb personatges fracassats. El millor de […]

Click here to read more »

«Nuestra hermana pequeña»: Ensopit retrat familiar *

Comentari cinèfil: Koreeda és un dels directors més populars del Japó, però «Nuestra hermana pequeña» és una de les seves pel·lícules més convencionals. Ni arrisca ni aporta res de nou. Llàstima. Un guió sense força: La pel·lícula és un festival d’ensopides situacions quotidianes (dinars, sopars, reunions familiars, funerals…). Però el guió no avança. Mai passa […]

Click here to read more »

«Julieta»: Estètica preciosa, guió fluix ***

Comentari cinèfil: Almodòvar ha tornat al cinema que li funciona: un drama potent, dones a dojo i sobredosi de color vermell. «Julieta» està en la línia de «Volver» o «Los abrazos rotos». Però sembla més un homenatge a Almodóvar que una pel·lícula d’Almodóvar. Estèticament és preciosa, però l’argument no m’ha convençut: L’estètica és meravellosa, però […]

Click here to read more »

«Madame Marguerite»: No li he trobat la gràcia *

Comentari cinèfil: Sempre he defensat el cinema francès per ser irònic i audaç. «Madame Marguerite» no té ni una cosa ni l’altra. Quin avorriment! Quina era la intenció? Al principi tenim una comèdia artificial: que fàcil és riure-se’n d’una cantant que desafina. Però després, la comèdia esdevé un melodrama, perquè la cantant té bon cor […]

Click here to read more »

«Mustang»: Matrimonis de conveniència ***

Comentari cinèfil: Recordeu «Las vírgenes suicidas» (1999), de Sofia Coppola? Era una pel·li on les 5 germanes protagonistes s’acabaven suïcidant per culpa de la repressió religiosa. «Mustang» té moltes coses en comú amb aquella història. Casar-se per la força: La pel·lícula comença denunciant la repressió sexual que pateixen 5 germanes en un poble de Turquia. […]

Click here to read more »

«El regalo»: Amistats perilloses ***

Comentari cinèfil: No és una pel·lícula de terror, però tampoc és el típic «thriller» sobre venjança. «El regalo» és una pel·li inquietant amb uns quants ensurts. Ideal per desconnectar de la vida quotidiana. No passa res i passa molt: Aparentment la pel·li progressa amb lentitud, però cada 20 o 30 minuts l’espectador descobreix alguna cosa […]

Click here to read more »

«Janis»: Què saps de Janis Joplin? ****

Comentari cinèfil: Aquest documental no aporta res de nou al gènere. És un documental clàssic, amb personatges que parlen de Janis Joplin i imatges de concerts i entrevistes. Però… la força d’aquesta cantant rock és tan gran que l’espectador acaba atrapat i fins i tot hipnotitzat per les imatges. Janis Joplin, la primera gran estrella […]

Click here to read more »

«Cien años de perdón»: Molt més que un atracament a un banc ***

Comenrai cinèfil: Calparsoro és un director de Barcelona amb vocació «Made in Hollywood». És un director sense complexos. Els seus títols més coneguts són «Invasor» (li vaig posar 2 estrelles) o «Guerreros». A «Cien años de perdón» a més del seu «cine americà», Calparsoro ens ofereix un bon guió. Molt bé! Festival de gèneres: La […]

Click here to read more »

«La habitación»: Directe al cor i a l’estómac *****

Comentari cinèfil: La pel·lícula comença com «La vida és bella». Una mare intenta que el seu fill petit visqui de la millor manera possible un terrible segrest. Memorable també l’homenatge al «Comte de Montecrist». El nen es mereixia l’Oscar: El nen protagonista és un crack. Tot ho fa bé. I està en pantalla pràcticament les […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »