Comentari cinèfil: Que li demanes a un “thriller”? Doncs que sigui entretingut. “Contratiempo” aconsegueix que el temps passi volant. Objectiu complet! Molts punts de vista: La gràcia de la pel·li és que juga amb l’espectador. Tots els crims tenen diversos punts de vista. “Contratiempo” va d’això. Quin desastre Mario Casas: Que dolent és aquest actor. […]

Comentari cinèfil: Un dels documentals més íntims que recordo. Cohen parla de la seva música i dels seus sentiments durant una gira europea que va fer l’any 1972. Ell és l’absolut protagonista (canta i parla, i sempre en primeríssim primer pla). La pel·li es pot veure a BCN, amb motiu de la mort del cantant. […]

Comentari cinèfil: A Ken Loach ja el coneixem. No necessita presentació. És el director dels drames socials. La seva mirada sempre és necessària. Loach continua en forma i ens torna a conscienciar amb “Yo, Daniel Blake”. 2 grans personatges: La pel·li té dos personatges fantàstics: un home gran que ha tingut un infart i una […]

Comentari cinèfil: Nova pel·lícula de Giuseppe Tornatore, el director  de “Cinema Paradiso”. Es tracta d’un “thriller” romàntic, a l’estil de “Ghost”. El personatge masculí ha mort, però continua molt “present”. Una idea original, però que s’encalla: El punt de partida és original. Un home (Jeremy Irons) ha mort, però continua enviant missatges al mòbil de […]

Comentari cinèfil: Steven Spielberg, amb el seu “Tiburón” (1975), ens va marcar el camí. I en els últims 40 anys hem vist una pila de pel·lícules amb bèstia marítima que devora humans. Aquest “Infierno azul” del català Jaume Collet-Serra (director de la magnífica “La huérfana) no defrauda. Voleu patir 80 minuts? Doncs no us la […]

Comentari cinèfil: No és habitual que s’estrenin pel·lis alemanyes. Benvingut, doncs, aquest “thriller” polític (basat en fets reals) que explica la història d’un fiscal alemany (Fritz Bauer) que a finals dels 50 va organitzar la captura del nazi Adolf Eichmann amagat a l’Argentina. Atmosfera intimista: Tot i que el tema pot semblar grandiloqüent, la pel·li […]

Comentari cinèfil: Almodòvar ha tornat al cinema que li funciona: un drama potent, dones a dojo i sobredosi de color vermell. “Julieta” està en la línia de “Volver” o “Los abrazos rotos”. Però sembla més un homenatge a Almodóvar que una pel·lícula d’Almodóvar. Estèticament és preciosa, però l’argument no m’ha convençut: L’estètica és meravellosa, però […]

Comentari cinèfil: Recordeu “Las vírgenes suicidas” (1999), de Sofia Coppola? Era una pel·li on les 5 germanes protagonistes s’acabaven suïcidant per culpa de la repressió religiosa. “Mustang” té moltes coses en comú amb aquella història. Casar-se per la força: La pel·lícula comença denunciant la repressió sexual que pateixen 5 germanes en un poble de Turquia. […]

Comentari cinèfil: No és una pel·lícula de terror, però tampoc és el típic “thriller” sobre venjança. “El regalo” és una pel·li inquietant amb uns quants ensurts. Ideal per desconnectar de la vida quotidiana. No passa res i passa molt: Aparentment la pel·li progressa amb lentitud, però cada 20 o 30 minuts l’espectador descobreix alguna cosa […]

Comenrai cinèfil: Calparsoro és un director de Barcelona amb vocació “Made in Hollywood”. És un director sense complexos. Els seus títols més coneguts són “Invasor” (li vaig posar 2 estrelles) o “Guerreros”. A “Cien años de perdón” a més del seu “cine americà”, Calparsoro ens ofereix un bon guió. Molt bé! Festival de gèneres: La […]