El cine del Picó

Author Archive

«Nuestro último verano en Escocia»: Comèdia sobre la mort amb 3 nens deliciosos ****

Comentari cinèfil: Una comèdia humana i transgressora de nacionalitat anglesa? Sí! Aquest gènere últimament semblava monopoli del cinema francès. Doncs ja veiem que no. Visca «Nuestro último verano en Escòcia»! Un avi espiritual i 3 nens xerraires: Els primers 30 minuts són irregulars, però quan es queden sols en la pantalla l’entranyable avi malalt i […]

Click here to read more »

“La familia Belier”: El cinema francès s’atreveix amb tot (ara toca sordmuts) ***

Comentari cinèfil: Ja sabem que els francesos s’atreveixen amb tot. I que de tot en fan una comèdia àcida. Aquest cop els protagonistes són els membres d’una família sordmuda. Però són tan excèntrics que semblen la família Addams. Comença bé, però…: La pel·lícula comença bé. Un home sordmut es vol presentar a les eleccions per […]

Click here to read more »

“La deuda”: Molta estètica i poc contingut **

Comentari cinèfil: Música repetitiva, abús del primer pla en les cares dels protagonistes (amb ulls plorosos), llargs silencis, càmera nerviosa. El director (el debutant Barney Elliott) sembla infinitament més preocupat per l’estètica que pel contingut. I això esgota. Un drama intimista? Un thriller? Cinema polític? La pel·lícula és molt ambiciosa, però no concreta res. L’espectador […]

Click here to read more »

«Walking on sunshine»: Festa dels 80 ****

Comentari cinèfil: «Walking on sunshine» és com «Mamma mia» però amb cançons dels anys 80. La història és semblant: paisatges preciosos, platges, una boda, embolics familiars. Jo m’ho he passat de conya i encara estic ballant. Increïble banda sonora: La pel·lícula és una Festa dels 80. Els actors interpreten cançons de Madonna, Cindy Lauper, Wham, […]

Click here to read more »

«Felices 140». El títol correcte hauria de ser «Amargados 140» **

Comentari cinèfil: La nova pel·lícula de Gracia Querejeta comença com si fos «Los amigos de Peter» (grup d’amics que es troben en una casa aïllada del món per celebrar un aniversari). I acaba com si fos un «thriller» de Hitchcock. El resultat final, però, és una pel·lícula molt irregular i depriment. Una colla d’amargats: Per […]

Click here to read more »

«Super poli en Las Vegas»: Per a nens de 3 anys *

Comentari cinèfil: No m’agraden gens les comèdies de «caca, cul i pis», a l’estil «Resacón en las Vegas» o «Virgen a los 40». Però almenys aquest cine escatològic té una certa «personalitat transgressora». «Super poli en Las Vegas» és una comèdia tan inofensiva que sembla pensada per a una guarderia. Un inici horrible: Els primers […]

Click here to read more »

«Focus»: Avorrida pel·lícula sobre lladres **

Comentari cinèfil: Agafes un actor molt conegut i una actriu no tan coneguda però que sigui guapa. Intentes que l’actor conegut sigui un heroi tragicòmic. Hi poses uns dolents molt dolents (que acaben sent ridículs), una mica de música actual, dues escenes d’acció i dues escenes romàntiques (amb tensió sexual). Ja ho tenim! Pel·lícula avorrida […]

Click here to read more »

«Pasolini»: Pasolini es mereixia una pel·lícula millor *

Comentari cinèfil: Abel Ferrara («Bad Lieutenant», «El funeral») dirigint una pel·lícula sobre el gran director Pier Paolo Pasolini? Pintava molt bé! Però no. Ferrara ha fet una pel·li molt insignificant. Les últimes hores del director:«Pasolini» relata les últimes hores del director italià, abans de ser assassinat: una trobada familiar, una entrevista periodística i poca cosa […]

Click here to read more »

«Maps to the stars»: Dos germans que fan por ****

Comentari cinèfil: Cronemberg és el rei del cinema inquietant: «La Mosca», «Una historia de violencia», «Spider», «Inseparables». Què faríem sense Cronenberg? «Maps to the stars» és una de les seves millor pel·lícules. És rara, inquietant, còmica, violenta i irònica. No podem demanar més. La pel·li guanya quan es converteix en un «thriller»: Al principi la […]

Click here to read more »

«Samba»: Res a veure amb «Intocable» **

Comentari cinèfil: «Samba» s’ha venut com la pel·lícula germana d’»Intocable». Són els mateixos directors i el mateix actor. Però «Intocable» tenia una màgia especial. Era imaginativa i provocativa. «Samba» és molt més ensopida. Personatges amb menys ganxo: A «Intocable» la química entre els dos protagonistes (un milionari invàlid i el seu ajudant amb poca cultura) […]

Click here to read more »

« Previous Page — Next Page »