El cine del Picó

“Los archivos del Pentágono”: Publicar o no publicar **

Comentari cinèfil: Steven Spielberg ha intentat fer “Todos los hombres del presidente” (la mítica pel·lículaa sobre el Watergate), però no ho aconseguit. La seva pel·li és interessant, però té un problema molt greu (ara l’explicarem).

Spielberg, tens un problema: La primera hora de la pel·lícula és absolutament avorrida. No passa res. I el que passa no té cap interès (problemes financers del diari, dinars inútils entre Tom Hanks i Meryl Streep…). La pel·li fa un gir radical a partir del minut 60. El Washington Post ha de decidir si publica o no una notícia que compromet la Casa Blanca. Però…quan arriba l’emoció i la tensió, molts espectadors ja porten estona fent la migdiada.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 ( M’esperava més)

“C’est la vie”: Acudits molt avorrits *

Comentari cinèfil: Els directors de la pel·li van de mal en pitjor. “Intocable” em va encantar (comèdia humana de gran nivell). “Samba” em va avorrir (era com “Intocable” però en dolent). I “C’est la vie” és la pitjor de les tres.

Els acudits són molt dolents: La pel·li ens mostra els preparatius d’una boda. Els protagonistes se suposa que són graciosos (el fotògraf, el DJ, el responsable dels preparatius, el nuvi). Però tots aquests personatges són caricatures artificials. I el més trist de tot és que…els acudits són molt pobres. He vist la pel·li en una sala plena (els Balmes) i el silenci era sepulcral.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

 

“3 anuncios en las afueras”: L’Amèrica profunda ****

Comentari cinèfil: Un retrat brillant i salvatge de l’Amèrica profunda. Els personatges de vegades fan por i de vegades fan riure. 100% germans Coen.

Galeria de personatges: Per la pel·lícula hi desfilen (sempre amb sarcasme i humor) racistes, capellans retrògrades, policies impresentables i marits maltractadors. Millor no trobar-te’ls pel carrer.

Argument en dues línies: Una dona contracta tres tanques publicitàries per denunciar que la policia no investiga el brutal assassinat de la seva filla.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (molt bona)

“El gran showman”: Tan bona com “Moulin Rouge” ****

Comentari cinèfil: Per moltes coses, la referència d’aquesta pel·lícula és “Moulin Rouge”, l’exquisit musical de l’any 2001 . “El gran showman” és tan bona com “Moulin Rouge”. He sortit encantat del cinema.

Grans cançons: No sóc un fan dels musicals, però he de reconèixer que les cançons de la pel·lícula són fantàstiques. Bravo. Em compraré el CD.

Un guió brillant: A la pel·lícula passen moltes coses. Els cops d’efecte van arribant cada 20 o 30 minuts. Felicitats per al guionista.

La mujer barbuda: Tota la vida he sentit parlar de la “mujer barbuda”. Pensava que era una broma. Doncs no. Va ser un personatge real.

Argument en dues línies: Història d’un circ que va existir a finals del segle XIX i que estava format per “frikis” (personatges estranys).

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Wonder wheel”: Una altra petita meravella de Woody Allen ****

Comentari cinèfil: Woody Allen no para de sorprendre’ns. Ara ens deixa bocabadats amb un drama espectacular. Alguns dels seus temes favorits (amor, sexe, fidelitat, gangsters, dubtes existencials, personatges perduts) tornen a aparèixer amb una força impressionant.

Una Kate Winslet d’Oscar: No és la meva actriu favorita, però aquí està fantàstica. Fa la interpretació de la seva vida.  Que li donin l’Oscar, ja!

Preciosa ambientació: La pel·lícula està ambientada als anys 50. Un parc d’atraccions i una platja (Coney Island)  són els escenaris màgics per conèixer la història sentimental de quatre personatges.

No hi falten unes gotes d’humor: El fill petit de la protagonista és piròmen. Ho crema tot. Humor 100%  Woody Allen.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

 

“La cena”: Encara no he entès de què va la pel·lícula º

Comentari cinèfil: Començo a estar una mica tip de les pel·licules que no tenen argument, que sota la bandera de la modernitat es perden en la forma i s’obliden del  fons. Encara no sé de què va “La cena”.

Un sopar interruptus: Dos matrimonis queden per sopar. Però no sopen mai perquè es van produint petits incidents i els comensals no paren d’aixecar-se de la taula. Jo també m’he aixecat de la butaca i als 50 minuts he abandonat la sala (ja veieu que no aguanto més de 50 minuts si la pel·li és un toston).

Pobre Richard Gere: Richard Gere no aixeca cap. La seva última pel·li, “Norman”, era un nyap. Continua en la mateixa línia.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

“Una vida a lo grande”: Podia haver estat una gran pel·lícula **

Comentari cinèfil 1: “Nebraska”, “Los descendientes”, “Entre copas”…  Alexander Payne és un director que sempre intenta dirigir històries originals (amb moltes gotes de frikisme). “Una vida a lo grande” podia haver estat la seva millor pel·li però…es queda a mitges. Llàstima!

Comentari cinèfil 2: Homes en miniatura. Un gran homenatge a “El increíble hombre menguante”, aquella joia del cinema fantàstic del 1957.

Comença molt bé, però:  La pel·li comença de manera genial. Els primers 30-40 minuts són extraordinaris. La ciència permet que els éssers humans es facin petits i puguin viure en ciutats meravelloses. Milers de persones decideixen reduir la mida del seu cos. Però Payne no sap com continuar aquesta apassionant idea i la pel·lícula acaba sent vulgar i  carrinclona. Una pena.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Perfectos desconocidos”: Què sabem de les nostres parelles? *****

Comentari cinèfil 1: Els que segueixen aquest blog ja saben que sento debilitat pel gènere “dinars i sopars on surten els draps bruts”. La pel·li que ens ocupa és una de les millors que he vist del gènere.  Bravo!

Comentari cinèfil 2: Sóc fan de l’Alex de la Iglesia, encara que la majoria de les seves pel·lícules són excèntriques i exagerades. Aquesta és una de les millors de la seva carrera (per no dir la millor). Bravo, de nou.

Els mòbils sobre la taula del menjador: Què passaria si poguéssim llegir els whatsapps de les nostres parelles? Descobriríem molts secrets íntims? Aquesta és la brillant idea de “Perfectos desconocidos”. I el resultat final és una història plena de cops d’efecte i sorpreses.

Actors espectaculars: He quedat enamorat del repartiment. Els 7 actors estan fantàstics, especialment Eduard Fernández, Belen Rueda i Ernesto Alterio.

Puntuació: ***** 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

“Suburbicon”: La millor pel·li del George Clonney director

Comentari cinèfil: El George Clooney director és molt irregular. Ha fet bodrios com “Monuments men” i pel·lis interessants com “Buenas noches y buena suerte”. Crec que aquesta és la seva millor pel·lícula com a director.

Racisme i enganys a l’Amèrica dels 50: La pel·li té dos punts d’interès: la tragèdia d’una família negre perseguida pels seus veïns racistes i la història d’una estranya família formada per Matt Damon i Julianne Moore on res és el que sembla. Sense ser rodona del tot, “Suburbicon” és una comèdia negre que entra molt bé. Comença una mica fluixa i acaba totalment boja.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Oro”: Sang i fetge a la selva **

Comentari cinèfil: Nova pel·lícula de conquistadors espanyols a les Amèriques. Amb influències d'”Aguirre, la cólera de Dios” i “Apocalypse Now”. La pel·li, però, no aporta res de nou. I si no fos per la violència extrema d’algunes de les seves escenes, l’espectador aprofitaria el visionat per fer la migdiada.

Espanyols que es maten entre ells: Aquest cop, els conquistadors espanyols no només maten indígenes. També es maten entre ells. La pel·lícula és una autèntica sangria. És com un “10 negritos” a la selva.

Puntuació: 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

 

« Previous PageNext Page »