El cine del Picó

“El pacto”: Jo l’hauria fet més tètrica **

Comentari cinèfil: La pel·li hauria de fer més por (l’argument és terrorífic). Crec que Balagueró l’hauria fet més tètrica. I ja no dic si cau en mans dels japonesos que van fer “Llamada perdida” o “The ring”.

El guió no s’acaba d’entendre: Qui és el personatge misteriós i què guanya donant poders a la gent? Què va passar amb Dario Grandinetti? I l’aranya? Moltes preguntes sense resposta.

David Victori promet: Aquest jove director català debuta en el món del cine. I ho ha fet prou bé i amb ofici. Li seguirem la pista.

Argument en 2 línies: La filla adolescent d’una advocada (Belén Rueda) està en coma. La mare intentarà salvar-la…com sigui.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

 

“Mamma mia 2”: Visca Abba! ***

Comentari cinèfil: “Mamma mia” va ser un fenomen curiós. Era una pel·lícula ensucrada, feliç i amb les cançons d’Abba. La fórmula va ser fulminant. I tots sortíem del cine cantant i ballant. “Mamma mia 2” és más de lo mismo. Visca!

La joventut de Meryl Streep: En aquesta segona part, Meryl Streep no hi surt (representa que ha mort). Però la pel·li ens explica com va conèixer els 3 “pares” de la seva filla. Ben trobat!

Els “hits” de sempre“: El millor de tot…tornar a sentir “Waterloo”, “Mamma mia” i “Dancing queen”. I “Fernando” cantat per la Cher.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Ocean’s 8”: Les actrius salven la pel·lícula ***

Comentari cinèfil: Aquesta és la quarta pel·li de la nissaga “Ocean’s”, protagonitzada per George Clooney, Brad Pitt i Julia Roberts. Aquest cop, però, no hi ha nois. Tots els protagonistes són dones. I quines dones!

Glamur femení: Cate Blanchett, Helena Bonham Carter, Sandra Bullock, Anne Hathaway… i totes elles sempre guapes i glamuroses (la història està ambientada en ambients de luxe). Les actrius són, de llarg, el millor de la pel·lícula.

Argument en 2 línies: Un grup de noies volen robar una joia valorada en 150 milions de dòlars. I planifiquen un robatori on res pot fallar.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“El mejor verano de mi vida”: Una bona comèdia espanyola, ja era hora ****

Comentari cinèfil: Una bona comèdia espanyola, per fi. A l’alçada de “Ocho apellidos vascos”. Quan els guionistes es posen les piles…el cine és fantàstic. Per cert, el director és el català Dani de la Orden, que va fer les magnífiques “Barcelona, nit d’estiu” i “Barcelona, nit d’hivern”.

Quin pare i quin fill!: La pel·li té dos grans protagonistes: un pare divertit i esbojarrat (que bo que és el còmic Leo Harlem) i un nen petit empàtic i intel·ligent. Aquesta parella funciona a la perfecció.

Gags memorables: És una pel·li de gags, de moments delirants. Per exemple, quan una cançó d’Alaska aconsegueix que una nena muda parli. O quan una dona molt estalviadora es desmaia perquè la factura de la llum s’ha disparat.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“El doctor de la felicidad”: Una altra comèdia francesa per fer la migdiada *

Comentari cinèfil: Ja en porto 3: “Normandia al desnudo”, “Los 50 son los nuevos 30” i aquesta. Però què està passant amb la comèdia francesa? On és l’acidesa? Per què són tan ingènues i ridícules? És la ma de Macron?

Sense ritme i amb un guió lamentable: La pel·li només és interessant en els primers 20-30 minuts. Després ja no s’aguanta. Personatges excèntrics i ridículs, una història d’amor que sembla dels anys 40 i un final incomprensible.

Una pregunta: Per què la gent del poble s’estima al doctor si és un estafador?

Argument en 2 línies: Un doctor amb un passat fosc i que només vol guanyar diners s’instal·la en un petit poble de França.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Misión Imposible Fallout”: Argument ridícul, però m’ho he passat molt bé ****

Comentari cinèfil: Des de fa anys, les millors pel·lícules d’acció són les de “Misión Imposible”.  Quan les vas a veure, ja saps que passaràs dues hores delicioses. Això sí, l’argument cada any és pitjor.

Un anarquista i “Los Apóstoles”: Els dolents de la pel·li fan riure. Hi ha un anarquista, uns estranys “Apóstoles”. No saps ni quina ideologia tenen, ni per què volen destruir el mon. Suposo que costa trobar dolents amb cara i ulls.

Escenes apoteòsiques: Les pel·lícules de “Mision:Imposible” et regalen quatre o cinc escenes brutals. No us perdeu els primers minuts, amb un cop d’efecte espectacular quan un dolent està al llit de l’hospital. També són vibrants les escenes de París, dels helicòpters i la lluita al penya segat de Noruega.

Puntuació: 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Paddington 2”: Pura diversió *****

Comentari cinèfil: La pel·lícula combina a la perfecció els personatges d’animació (l’os Paddington, la seva tieta Lucy) amb els actors reals (Hugh Grant, Jim Broadbent). Ho confirmo: aquesta pel·li és una joia.

Un guió fantàstic: Feia temps que no veia una història amb un guió tan rodó. Un aplaudiment per al guionista.

Dos moments memorables: “Paddington 2” és un festival de moments memorables. En destaco dos: tot el que passa a la presó i la persecució als trens.

Puntuació: 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

 

“Los 50 son los nuevos 30”: La pel·li és francesa però sembla una “espanyolada” *

Comentari cinèfil:  La comèdia francesa sempre m’havia agradat per la seva originalitat i acidesa. Però ja porto dues comèdies nefastes: “Normandia al desnudo” i aquesta. Oh la la, quin desastre.

El tema és interessant, però…: La pel·li podia haver estat un divertit retrat de la gent que se separa amb 50 anys i que torna a casa dels pares (tema molt real). Però acaba sent una comèdia ingènua sense cap gràcia.

Per què tots els personatges són tan excèntrics?: Recordeu aquelles comèdies espanyoles dels anys 70 on els personatges eren tan exagerats (em ve a la memòria Alfredo Landa)? Doncs aquesta comèdia sembla més una “espanyolada” que una “francesada”.

Una actriu inexpressiva: Per què Valerie Lemercier (directora i actriu) sempre posa cara de peix bullit? La seva interpretació és incomprensible.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Tully”: Charlize Theron molt estressada *

Comentari cinèfil: Jason Reitman ens va regalar dues pel·lícules molt interessants: “Juno” (la noia embarassada) i “Up in the air” (Clooney en plena forma). Aquesta, per desgràcia, és infinitament més fluixa.

El tema dona de sí, la pel·li no: L’estrés que significa per a una dona portar una casa i tenir cura dels fills és un tema que dona molt de sí. Però la pel·lícula s’ha quedat a mitges. El director ha escollit unes situacions (el número eròtic amb el marit o la nit de copes a Broadway) que m’han semblat penoses. L’espectador s’acaba preguntant…. “però de què va la pel·li”?

Gran Charlize: El millor de tot és la interpretació de Charlize Theron fent de mare estressada. Espectacular i molt creïble.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Normandía al desnudo”: Versió cutre de “Full Monty” *

Comentari cinèfil: Despullar-se per reivindicar una causa social. Això ja ho vam veure a “Full Monty”. I ens ho vam passar bé. “Normandía al desnudo” és la versió francesa i cutre del mític títol britànic del 1997.

Ingenuïtat total: Un poble de Normandia pateix una crsisi ramadera. Aprofitant la visita d’un fotògraf famós, els ramaders es volen fer una foto despullats. Pensen que així visibilitzaran el problema. Però la pel·lícula és molt ingènua. Li falta la típica acidesa del cinema francès. Jo m’he avorrit molt.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

« Previous PageNext Page »