El cine del Picó

“Rey Arturo: la leyenda de Excalibur”: No aporta res de nou *

Comentari cinèfil: El rei Artús, la mítica espasa Excàlibur, els cavallers de la taula rodona (o de la taula quadrada, segons els grans Monty Phyton), Camelot… són personatges i referències molt vinculades al cinema. Hem vist mil pel·lícules sobre aquest tema. Aquest “Rey Arturo” no aporta res de nou.

La pel·li es veu antiga: L’estètica no m’ha agradat gens: escenes barroques, efectes especials tan grandiloqüents com cutres, abús dels moments onírics. Això, fa 10 o 15 anys, sonava a modern. Ara es veu antic.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



“Valerian”: Ciència ficció que fa riure *

Comentari cinèfil: A Luc Besson ja el coneixem. És el director francès més americà. Té dos “thrillers” que em van encantar: “Lucy” i “Malavida”. “Valerian”, en canvi, és una de les pitjors pel·lícules de la seva filmografia.

Una pel·li ridícula: “Valerian” és ciència ficció kitsch, de sèrie B. El resultat final, per desgràcia, és una història avorrida i ridícula (especialment la “història d’amor” dels dos protagonistes).

Tens permís per fer una migdiada: Atenció…si t’has adormit uns minuts, tranquil. Quan obris els ulls tot continua igual.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



“Una noche fuera de control”: Una autèntica ximpleria *

Comentari cinèfil: Si voleu veure una pel·li divertida i esbojarrada amb “mujeres fuera de control”, aneu al FNAC i compreu el DVD de “Mujeres al borde de un ataque de nerviós”, de Pedro Almodóvar. Allò sí que fa gràcia.

Caca, cul i…  polla: Aquesta pel·li forma part del gènere “Caca, cul, pet i pis” (històries ximples, barroeres, sense cap mena de guió). En aquest cas, però, la paraula que hi surt més és “polla”. Les noies no paren de dir-la.

Quina pena Scarlett Johansson: No entenc com la gran Scarlett Johansson va acceptar aquest paper. Sense dubte, el més ridícul de la seva carrera.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

 



“Atomica”: Una superheroïna al mur de Berlín ***

Comentari cinèfil: Des de fa una pila d’anys, les superheroïnes estan de moda: la tinent Ripley, Uma Thurman a “Kill Bill”, Angelina Jolie (Lara Kroft) o  Scarlett Johansson a “Lucy”. Ara és el torn d’aquesta espia que té un punt fort: en el cos a cos és infal·lible. Bravo Charlize Theron.

Tornen els anys 80: La pel·li està ambientada al Berlín dels anys 80, poc abans de la caiguda del mur. L’ambientació és molt brillant. I la banda sonora també, amb temazos de David Bowie, The Clash, A Flock of Seagulls, Depeche Mode, i hits en alemany com “Der Kommissar” o “99 luftballons”.

L’argument no s’entèn (però tant se val): “Atomica” és la típica pel·li d’espies que no s’acaba d’entendre (això sol passar quan el guió és molt fluix).  Però no passa res. El millor de tot són les escenes de lluita. La nostra superheroïna és una màquina de liquidar comunistes a cops de puny i puntades de peu.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Dunkerque”: Molt soroll per no res *

Comentari cinèfil: De la Segona Guerra Mundial recordem dues batalles molt cinematogràfiques: el desembarc de Normandia i Pearl Harbor. Aquest cop, Christopher Nolan ens explica una altra batalla cèlebre: la de Dunkerque. Però la pel·li no té ànima i és molt avorrida. I a més a més no t’assabentes de res i quan arribes a casa has de posar a Google “Dunkerque” per saber què va passar.

Comentari cinèfil 2: Millor que Nolan es dediqui a fer pel·lícules de ciència ficció fosques (“El caballero oscuro”, “Batman” “Memento”).

Tot és previsible: La pel·li te 3 històries: la d’uns joves soldats, la d’un petit vaixell i la d’uns aviadors. Nolan no s’ha matat gaire i l’espectador ja sap en tot moment el que vindrà: ara moment avió, ara moment vaixell, ara moment noi.

Pregunta sense resposta: Els 300.000 soldats aliats estaven atrapats a la costa de Dunkerque. Per què els nazis no els van massacrar? Ho tenien fàcil.

Molt soroll per no res: El so de la pel·lícula és molt potent i ensordidor. Però… molt soroll per no res.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Estiu 1993”: Una reflexió sobre la tristesa infantil ***

Comentari cinèfil: El cinema intimista amb segell català ha tornat. Abans, Marc Recha o José Luis Guerin ja havien treballat el gènere amb èxit. Carla Simon, amb “Estiu 1993”, ens demostra que el cinema amb silencis, amb mirades i amb el so de la natura pot resultar un magnífic espectacle.

Dues nenes fantàstiques: Les dues nenes protagonistes estan genials. De fet, no interpreten. Són elles mateixes.

Entorn desaprofitat: Llàstima que la pel·lícula no aprofundeixi una mica més amb els personatges adults (la majoria d’ells completament amargats). M’he quedat amb les ganes de saber més coses d’ells.

Argument en 2 línies: Una nena que acaba de perdre la seva mare se’n va a viure a una casa rural amb la família

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“La momia”: Feia temps que no veia una ximpleria tan gran º

Comentari cinèfil: Agafes una mica d'”Indiana Jones” i una mica de “Missió impossible” i ja tens “La momia”. La llàstima, però, és que l’argument no té ni cap ni peus. És una ximpleria des del minut 1.

Quatre efectes especials i res més: Tot el pressupost de la pel·lícula se l’han gastat en efectes especials. La resta és de vergonya aliena. No hi ha cap química entre Tom Cruise i la noia. Russell Crowe fa el pitjor paper de la seva carrera. I la mòmia dolenta més aviat fa pena.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

 

“El jugador de ajedrez”: Escac i mat al nazisme ***

Comentari cinèfil: Hem vist infinitat de pel·lícules sobre el nazisme. La novetat d’aquesta és que el protagonista podrà sobreviure al règim nazi gràcies a les seves habilitats com a jugador d’escacs.

Una ambientació impressionant: Una gran part de la història es desenvolupa en una presó que els nazis tenien a París (un espai de tortura i extermini). L’ambientació és impressionant i posa els pèls de punxa.

2 actors nefastos: La inexpressivitat dels dos actors principals (Marc Clotet i Melina Matthews) és imperdonable en una història tan tensa i terrorífica. En canvi, els actors que fan de nazis estan espectaculars.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

 

“Norman”: Ni Richard Gere salva la pel·lícula º

Comentari cinèfil: “Norman” forma part del gènere “ni idea de què va la pel·li”.

Ni Richard Gere salva la pel·lícula: Richard Gere interpreta un personatge que es passa tota la pel·lícula parlant però mai saps a què es dedica (és un intermediari? un comissionista? un estafador?). Guionista dimissió!

El bluff de la temporada: La pel·lícula resulta en alguns moments tan avorrida, pedant o desconcertant… que clarament és el bluff de la temporada. Quan portàvem 60 minuts he abandonat amb indignació la sala

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

“La promesa”: El genocidi armeni pensat per a multisales **

Comentari cinèfil: No és la primera pel·lícula que es realitza sobre l’extermini del poble armeni. “La promesa” està pensada per a les multisales. És un producte excessivament comercial i convencional. Una llàstima.

Un genocidi…amb crispetes: “La promesa” ens explica el terrible drama del poble armeni, que va ser exterminat pels turcs als anys 20. La pel·li és molt irregular. Algunes escenes i diàlegs són tan casposes que fan riure. I la història d’amor és de sèrie B. El tema es mereixia un producte millor.

Actors catalans: A la pel·li hi veiem actors catalans com Abel Folk o Alain Hernández.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

« Previous PageNext Page »