El cine del Picó

“Roma”: El dia a dia d’una criada (i jo encara estic aplaudint) *****

Comentari cinèfil: Pel·lícula que només es pot veure a Netflix. I molts ens preguntem, quin serà el futur del cine a partir d’ara?

Pel·lícula i documental alhora: Tot és tan autèntic, tan natural, tan espontàni….que els actors no semblen actors. La pel·li respira un meravellós aire de documental. Alguns en diran neorealisme.

Sembla que no passi res (i passa molt): La història està ambientada en un barri ric de Mèxic. Any 1970. Durant dues hores veiem el dia a dia d’una jove criada eficient i tímida. Sembla feliç amb la feina. Té 4 nens al seu càrrec. Però hi ha molt més: el masclisme, la violència paramilitar, les desigualtats socials, però també l’amor i els sentiments. Encara estic aplaudint.

Puntuació: 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

“Ha nacido una estrella”: Lady Gaga ho fa molt bé (però la pel·li és ben avorrida) **

Comentari cinèfil: Nova versió d’un clàssic del cine. Judy Garland i Barbra Streisand ja havien fet de Lady Gaga fa una pila d’anys. Aquesta versió del 2018 és tova, inofensiva i previsible. Una desil·lusió.

Comença molt bé, però…: La pel·lícula comença molt bé. Té ritme i la història ens atrapa (una jove cantant s’enamora d’un cantant famós). Però de seguida ens adonem que la història no avança. I jo he començat a badallar.

Lady Gaga ho fa molt bé: La cantant Lady Gaga ens ha demostrat que té fusta d’actriu. La seva actuació és brillant. Bravo noia!

Puntuació: 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Bajo el mismo techo”: “La guerra de los Rose” en cutre *

Comentari cinèfil: Si heu vist “La guerra de los Rose”, ja heu vist aquesta pel·li. Matrimoni que passa de l’amor a l’odi. De les paraules boniques a la guerra desenfrenada. Una de les pel·lis més avorrides del cine espanyol.

4 guionistes: He flipat. La pel·lícula té 4 guionistes. I entre 4 guionistes no han estat capaços de crear ni un sol gag que faci riure. He vist la pel·li als Arenes. A la sala, el silenci ha estat sepulcral. Ningú ha rigut. Potser no és una comèdia i és un drama. En aquest cas, que em tornin els diners.

Ells ho fan bé, però…: La parella protagonista està magnífica (un Jordi Sànchez infinitament més tranquil i més actor que a “La que se avecina” i una brillant Silvia Abril). Però el guió és tan previsible i soporífer que ni el bon treball d’ells dos aixeca la història. Per cert, que passa amb l’amiga de la noia? (l’Alterio). Desapareix a meitat de la pel·li i ja no surt més.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Ralph rompe Internet”: S’ho han passat millor els adults que els nens **

Comentari cinèfil: Disney sembla que hagi pensat més en els adults que ens els nens. Internet no és el millor tema per la canalla. La pel·li no m’ha convençut.

Un argument una mica confós: La pel·li no té un argument definit. No sabem de què va. El viatge al món d’Internet és avorrit i incomprensible per als més petits (per exemple, el tema del virus).

El millor de tot és el personatge de la nena: La nena és encantadora. Fa unes cares i unes ganyotes fantàstiques. Un 10. Per menjar-se-la.

Puntuació: 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Colette”: L’escriptora que feia de negre per al seu marit ****

Comentari cinèfil: Una nova biografia arriba a les pantalles. En aquest cas, la vida d’una escriptora que feia de negre per al seu marit a finals del segle XIX. La gràcia de la pel·li és que està feta sense pretencions ni manipulacions. Cine senzill que arriba al cor i al cap. He sortit content.

Colette, possiblement l’escriptora francesa més famosa: Aquesta dona es va passar mitja vida escrivint els llibres que signava el seu marit (d’això en diem ser un negre). Al final… es va independitzar i va publicar una pila de llibres amb el seu nom. Que macos que són els finals feliços.

Que gran és la Keira: És una actriu que m’encanta. Fràgil, expressiva, divertida. Visca la Keira Knightley!

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Superlópez”: Superavorriment *

Comentari cinèfil: Superlópez és la versió espanyola de la mítica pel·lícula “Superman”. I també és una còpia. Una decepció. El director és Javier Ruiz Caldera, autor de l’horrible “3 bodas de más” i de l’acceptable “Anacleto”.

Només 3 o 4 gags: La pel·li té 3 o 4 gags divertits (tots apareixen a la part final). Però el guió és inconsistent i torna a brillar amb llum pròpia aquell humor espanyol caspós dels anys 60 i 70. Només hi falta Alfredo Landa.

Barcelona: El que més m’ha agradat és la presència de Barcelona. Hi veiem l’Arc de Triomf, la Sagrada Família i la torre Agbar. Visca Barcelona!

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Bohemian Rhapsody”: Els moments més memorables de Queen ****

Comentari cinèfil: Una de les funcions del cinema és explicar històries. I explicar-les amb intensitat i emoció. En aquest sentit, la pel·li és perfecta. Un encert que Bryan Singer (nissaga “X-Men”) n’hagi estat el director.

Alguns dels moments més memorables de Queen. La pel·li es basa en 6-7 grans moments del grup. Per exemple, quan Queen vol que “Bohemian Rhapsody” sigui el single de promoció (i el productor s’hi nega perquè la cançó dura 6 minuts, massa llarga per punxar-la a les ràdios).  També veiem quan Freddie comunica als membres del grup que té SIDA. O com sorgeix el mític inici de “We will rock you” (2 cops de peu i un aplaudiment).

Fantàstic actor: Impressionant Rami Malek fent de Freddie Mercury. Ho clava.

No tot el que surt a la pel·li és real: Algunes de les informacions de la pel·li no són correctes. Freddie Mercury, per exemple, comunica que té SIDA al grup uns dies abans del mític concert de “Live Aid” (1985). En realitat, el cantant no descobreix que té la malaltia fins el 1987.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Infiltrado en el KKK”: Un policia negre s’inflitra en el Ku Klux Klan ***

Comentari cinèfil: Quentin Tarantino deia que s’han fet poques pel·lícules per denunciar el racisme extrem del KKK. Ell va dirigir una obra mestra: “Django desencadenado”. També recordo “Arde Mississipi” (brillant). Ara Spike Lee ens presenta el KKK dels anys 70 amb un to irònic.

Un cas real: La pel·li explica el cas real d’un poli negre que s’infiltra en el KKK amb l’ajuda d’un company blanc. Una història tensa i emotiva, però de vegades còmica, sobre com actuava el KKK (la pel·li els pinta com una colla de frikis).

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“El ángel”: Avorrida biografia d’un assassí molt sexi **

Comentari cinèfil: El noi de la taquilla dels cinemes Arenas em va comentar que la pel·li era una barreja de “Relatos salvajes” (una obra mestra) i Tarantino. Doncs res de res. Tarantino hauria fet una pel·lícula infinitament millor.

Un pel·li massa intimista i minimalista: “El ángel” ens explica la història d’un noi que es dedica a robar i que acaba convertint-se en un assassí. El retrat podria haver estat apassionant. Però la història és massa intimista i  acabem esgotats de tantes miradetes  (el protagonista juga amb la seva ambigüitat sexual).

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Cold War”: Podia haver estat una obra mestra, però… ***

Comentari cinèfil: Fa uns anys, el director polonès Pawel Pawlikowski va fer “Ida”, una pel·lícula estètica, pausada i profunda que va guanyar l’Oscar a la millor pel·li de parla no anglesa. Ara, amb els mateixos ingredients, el director ens presenta “Cold war”. Podia haver estat una obra mestra, però…

Els punts forts: És una pel·lícula tranquil·la, en blanc i negre, reflexiva i minimalista que ens explica una “impossible” història d’amor entre una cantant i un músic, en l’època de la guerra freda.

Un greu problema: els salts en el temps: La pel·lícula està formada per mitja dotzena d’episodis (des de 1949 a finals dels 50). El problema és que cada vegada que la pel·li salta en el temps han passat moltes coses, però l’espectador rep molt poca informació. Un exemple: ens assebentem que la noia s’ha casat amb un italià (però aquest personatge no apareix). Tampoc entenem perquè els protagonistes principals van de Polònia a París i de París a Polònia. Ja sabeu que jo necessito que m’expliquin les coses clarament.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

« Previous PageNext Page »