El cine del Picó

“Misión Imposible Fallout”: Argument ridícul, però m’ho he passat molt bé ****

Comentari cinèfil: Des de fa anys, les millors pel·lícules d’acció són les de “Misión Imposible”.  Quan les vas a veure, ja saps que passaràs dues hores delicioses. Això sí, l’argument cada any és pitjor.

Un anarquista i “Los Apóstoles”: Els dolents de la pel·li fan riure. Hi ha un anarquista, uns estranys “Apóstoles”. No saps ni quina ideologia tenen, ni per què volen destruir el mon. Suposo que costa trobar dolents amb cara i ulls.

Escenes apoteòsiques: Les pel·lícules de “Mision:Imposible” et regalen quatre o cinc escenes brutals. No us perdeu els primers minuts, amb un cop d’efecte espectacular quan un dolent està al llit de l’hospital. També són vibrants les escenes de París, dels helicòpters i la lluita al penya segat de Noruega.

Puntuació: 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Paddington 2”: Pura diversió *****

Comentari cinèfil: La pel·lícula combina a la perfecció els personatges d’animació (l’os Paddington, la seva tieta Lucy) amb els actors reals (Hugh Grant, Jim Broadbent). Ho confirmo: aquesta pel·li és una joia.

Un guió fantàstic: Feia temps que no veia una història amb un guió tan rodó. Un aplaudiment per al guionista.

Dos moments memorables: “Paddington 2” és un festival de moments memorables. En destaco dos: tot el que passa a la presó i la persecució als trens.

Puntuació: 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

 

“Los 50 son los nuevos 30”: La pel·li és francesa però sembla una “espanyolada” *

Comentari cinèfil:  La comèdia francesa sempre m’havia agradat per la seva originalitat i acidesa. Però ja porto dues comèdies nefastes: “Normandia al desnudo” i aquesta. Oh la la, quin desastre.

El tema és interessant, però…: La pel·li podia haver estat un divertit retrat de la gent que se separa amb 50 anys i que torna a casa dels pares (tema molt real). Però acaba sent una comèdia ingènua sense cap gràcia.

Per què tots els personatges són tan excèntrics?: Recordeu aquelles comèdies espanyoles dels anys 70 on els personatges eren tan exagerats (em ve a la memòria Alfredo Landa)? Doncs aquesta comèdia sembla més una “espanyolada” que una “francesada”.

Una actriu inexpressiva: Per què Valerie Lemercier (directora i actriu) sempre posa cara de peix bullit? La seva interpretació és incomprensible.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Tully”: Charlize Theron molt estressada *

Comentari cinèfil: Jason Reitman ens va regalar dues pel·lícules molt interessants: “Juno” (la noia embarassada) i “Up in the air” (Clooney en plena forma). Aquesta, per desgràcia, és infinitament més fluixa.

El tema dona de sí, la pel·li no: L’estrés que significa per a una dona portar una casa i tenir cura dels fills és un tema que dona molt de sí. Però la pel·lícula s’ha quedat a mitges. El director ha escollit unes situacions (el número eròtic amb el marit o la nit de copes a Broadway) que m’han semblat penoses. L’espectador s’acaba preguntant…. “però de què va la pel·li”?

Gran Charlize: El millor de tot és la interpretació de Charlize Theron fent de mare estressada. Espectacular i molt creïble.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Normandía al desnudo”: Versió cutre de “Full Monty” *

Comentari cinèfil: Despullar-se per reivindicar una causa social. Això ja ho vam veure a “Full Monty”. I ens ho vam passar bé. “Normandía al desnudo” és la versió francesa i cutre del mític títol britànic del 1997.

Ingenuïtat total: Un poble de Normandia pateix una crsisi ramadera. Aprofitant la visita d’un fotògraf famós, els ramaders es volen fer una foto despullats. Pensen que així visibilitzaran el problema. Però la pel·lícula és molt ingènua. Li falta la típica acidesa del cinema francès. Jo m’he avorrit molt.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“La librería”: Sola ante el peligro ****

Comentari cinèfil: Sempre he dit que Isabel Coixet és una directora amb pel·lícules memorables i títols que no m’han convençut gens. “La llibreria” (l’he vista en català)  m’ha encantat. Qui diu que el cinema lent és avorrit?

Entre “Solo ante el peligro” i “Las amistades peligrosas”: La pel·li ens explica la història d’una vídua que obre una llibreria en una petita població a finals dels anys 50. Però es trobarà amb l’oposició sense contemplacions de les “forces vives” del lloc. Un drama exquisit.

Ray Bradbury i “Lolita”: Convidats d’honor: “Les cròniques marcianes ” i “Fahrenheit 451”, de Ray Bradbury, i “Lolita”, de Nabokov. Magnífica elecció!

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

PD: la pel·lícula ja fa mesos que es va estrenar. L’he vista amb retard. Sorry. Però “más vale tarde que nunca”.

“Jurassic World”: Només és cinema d’entreteniment (però quin entreteniment!) ****

Comentari cinèfil: “Jurassic World” (2015) em va avorrir moltíssim. En canvi, aquest “Jurassic World 2” m’ha semblat una petita joia del cinema d’entreteniment. M’he divertit molt.

Escenes molt brillants: El director català JA Bayona ens regala un festival d’escenes brillants (el dinosaure que surt del mar, la subhasta de dinosaures o el pobre dinosaure socarrimat). Si voleu dues hores d’entreteniment non stop, aquesta és la vostra pel·li.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Closet monster”: Infantesa i adolescència d’un jove gai***

Comentari cinèfil: La temàtica gai ja s’ha convertit en un vibrant gènere cinematogràfic. Ara ens arriba aquesta història canadenca de l’any 2015 sobre un adolescent que descobreix la seva sexualitat. La pel·li és fresca, original  i amb una banda sonora per no parar de ballar.

De la infantesa a l’adolescència: La pel·li ens explica l’evolució d’un noi marcat per una infantesa complicada. Stephen Dunn, el director, hi posa ritme, creativitat i les cançons contemporànies i electròniques d’Austra, Crystal Fighters i Light Asylum.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Puta y amada”: Almodòvar dels anys 80 ***

Comentari cinèfil: Marc Ferrer fa un cinema divertit, underground i provocador, amb l’ànim de provocar rialles. Se’n riu de tot. Fins i tot d’ell mateix. Bravo!

Ai l’amor: La pel·li ens parla de tot el que comporta l’amor: eufòria, tristesa, gelosia, depressió. Un relat absolutament real, protagonitzat per gais i lesbianes.

Presència de Tamara i Papa Topo: A destacar la presència d’aquella cantant “mediàtica” que es deia Tamara (a mi em cau fatal) i del grup musical Papa Topo (genials com sempre).

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Basada en hechos reales”: Polanski torna a ser inquietant ***

Comentari cinèfil: El Roman Polanski dels últims anys ha estat, en general, molt fluix. Res a veure amb els seus títols mítics dels anys 60 i 70. Amb gran satisfacció puc anunciar que “Basada en hechos reales” m’ha agradat. El Polanski inquietant ha tornat.

La tensa relació entre dues dones: El punt fort de la pel·li és la potent tensió que existeix entre les dues protagonistes. En algun moment he recordat “Que fue de Baby Jane?”, aquella mítica pel·li de Bette Davis i Joan Crawford.

Llàstima del final: El final és molt decebedor. Al guionista sembla que se  li han acabat les idees.

Argument en 2 línies: Una famosa escriptora s’ha quedat en blanc. I de sobte, apareix una dona que està disposada a ser la seva assistenta.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

« Previous PageNext Page »