El cine del Picó

“Ralph rompe Internet”: S’ho han passat millor els adults que els nens **

Comentari cinèfil: Disney sembla que hagi pensat més en els adults que ens els nens. Internet no és el millor tema per la canalla. La pel·li no m’ha convençut.

Un argument una mica confós: La pel·li no té un argument definit. No sabem de què va. El viatge al món d’Internet és avorrit i incomprensible per als més petits (per exemple, el tema del virus).

El millor de tot és el personatge de la nena: La nena és encantadora. Fa unes cares i unes ganyotes fantàstiques. Un 10. Per menjar-se-la.

Puntuació: 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Colette”: L’escriptora que feia de negre per al seu marit ****

Comentari cinèfil: Una nova biografia arriba a les pantalles. En aquest cas, la vida d’una escriptora que feia de negre per al seu marit a finals del segle XIX. La gràcia de la pel·li és que està feta sense pretencions ni manipulacions. Cine senzill que arriba al cor i al cap. He sortit content.

Colette, possiblement l’escriptora francesa més famosa: Aquesta dona es va passar mitja vida escrivint els llibres que signava el seu marit (d’això en diem ser un negre). Al final… es va independitzar i va publicar una pila de llibres amb el seu nom. Que macos que són els finals feliços.

Que gran és la Keira: És una actriu que m’encanta. Fràgil, expressiva, divertida. Visca la Keira Knightley!

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Superlópez”: Superavorriment *

Comentari cinèfil: Superlópez és la versió espanyola de la mítica pel·lícula “Superman”. I també és una còpia. Una decepció. El director és Javier Ruiz Caldera, autor de l’horrible “3 bodas de más” i de l’acceptable “Anacleto”.

Només 3 o 4 gags: La pel·li té 3 o 4 gags divertits (tots apareixen a la part final). Però el guió és inconsistent i torna a brillar amb llum pròpia aquell humor espanyol caspós dels anys 60 i 70. Només hi falta Alfredo Landa.

Barcelona: El que més m’ha agradat és la presència de Barcelona. Hi veiem l’Arc de Triomf, la Sagrada Família i la torre Agbar. Visca Barcelona!

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Bohemian Rhapsody”: Els moments més memorables de Queen ****

Comentari cinèfil: Una de les funcions del cinema és explicar històries. I explicar-les amb intensitat i emoció. En aquest sentit, la pel·li és perfecta. Un encert que Bryan Singer (nissaga “X-Men”) n’hagi estat el director.

Alguns dels moments més memorables de Queen. La pel·li es basa en 6-7 grans moments del grup. Per exemple, quan Queen vol que “Bohemian Rhapsody” sigui el single de promoció (i el productor s’hi nega perquè la cançó dura 6 minuts, massa llarga per punxar-la a les ràdios).  També veiem quan Freddie comunica als membres del grup que té SIDA. O com sorgeix el mític inici de “We will rock you” (2 cops de peu i un aplaudiment).

Fantàstic actor: Impressionant Rami Malek fent de Freddie Mercury. Ho clava.

No tot el que surt a la pel·li és real: Algunes de les informacions de la pel·li no són correctes. Freddie Mercury, per exemple, comunica que té SIDA al grup uns dies abans del mític concert de “Live Aid” (1985). En realitat, el cantant no descobreix que té la malaltia fins el 1987.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Infiltrado en el KKK”: Un policia negre s’inflitra en el Ku Klux Klan ***

Comentari cinèfil: Quentin Tarantino deia que s’han fet poques pel·lícules per denunciar el racisme extrem del KKK. Ell va dirigir una obra mestra: “Django desencadenado”. També recordo “Arde Mississipi” (brillant). Ara Spike Lee ens presenta el KKK dels anys 70 amb un to irònic.

Un cas real: La pel·li explica el cas real d’un poli negre que s’infiltra en el KKK amb l’ajuda d’un company blanc. Una història tensa i emotiva, però de vegades còmica, sobre com actuava el KKK (la pel·li els pinta com una colla de frikis).

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“El ángel”: Avorrida biografia d’un assassí molt sexi **

Comentari cinèfil: El noi de la taquilla dels cinemes Arenas em va comentar que la pel·li era una barreja de “Relatos salvajes” (una obra mestra) i Tarantino. Doncs res de res. Tarantino hauria fet una pel·lícula infinitament millor.

Un pel·li massa intimista i minimalista: “El ángel” ens explica la història d’un noi que es dedica a robar i que acaba convertint-se en un assassí. El retrat podria haver estat apassionant. Però la història és massa intimista i  acabem esgotats de tantes miradetes  (el protagonista juga amb la seva ambigüitat sexual).

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Cold War”: Podia haver estat una obra mestra, però… ***

Comentari cinèfil: Fa uns anys, el director polonès Pawel Pawlikowski va fer “Ida”, una pel·lícula estètica, pausada i profunda que va guanyar l’Oscar a la millor pel·li de parla no anglesa. Ara, amb els mateixos ingredients, el director ens presenta “Cold war”. Podia haver estat una obra mestra, però…

Els punts forts: És una pel·lícula tranquil·la, en blanc i negre, reflexiva i minimalista que ens explica una “impossible” història d’amor entre una cantant i un músic, en l’època de la guerra freda.

Un greu problema: els salts en el temps: La pel·lícula està formada per mitja dotzena d’episodis (des de 1949 a finals dels 50). El problema és que cada vegada que la pel·li salta en el temps han passat moltes coses, però l’espectador rep molt poca informació. Un exemple: ens assebentem que la noia s’ha casat amb un italià (però aquest personatge no apareix). Tampoc entenem perquè els protagonistes principals van de Polònia a París i de París a Polònia. Ja sabeu que jo necessito que m’expliquin les coses clarament.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Un océano entre nosotros”: La desconcertant història d’un trampós *

Comentari cinèfil: Els biopics ens parlen de grans homes i dones que han deixat empremta. Resulta curiós i desconcertant que el protagonista d’aquesta pel·li sigui un home mediocre que va fer trampes. Em sembla una biografia inútil.

Donald Crowhurs: Aquest home va participar l’any 1968 en una competició: donar la volta al món en vaixell sense fer cap aturada. Durant la competició va fer trampes i finalment va desaparèixer (sembla que es va suicidar).

Falla el to: L’espectador no sap si està veient una pel·li d’aventures, la biografia d’un home mediocre o la història d’un matrimoni. I les tres coses són avorrides.

Puntuació: 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

“Ola de crímenes”: La història millora quan arriben els assassinats **

Comentari cinèfil: Des de fa temps, el cinema espanyol aposta per comèdies desmadrades, amb gags potents. Llàstima que, en general, els guions siguin fluixos. “Ola de crímenes” utilitza aquesta fórmula: hem de riure com sigui (a cop de gag), però la història no m’ha convençut.

La pel·lícula millora quan es posa “rotllo Alex de la Iglesia”. Els primers 45 minuts són avorrits. Però la pel·li fa un gir interessant quan apareixen els assassinats (a l’estil tragicòmic d’Alex de la Iglesia).

Les noies estan magnífiques: El punt fort de la pel·li són les actrius. Estan fantàstiques. I especialment Maribel Verdú.

Puntuació:  2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Searching”: Un dels “thrillers” més imaginatius que he vist *****

Comentari cinèfil: Tota una pel·lícula feta des d’una pantalla d’ordinador (videoconferències, vídeos, recerques a Google, xats, Faceboook)? Doncs sí. “Searching” és una de les pel·lícules més creatives que he vist (segurament d’aquí 20 anys la veurem antiga). He disfrutat molt. Un “subidón”!

A la recerca d’una noia desapareguda: La història és senzilla. Una adolescent ha desaparegut. I el seu pare farà tot el possible per trobar-la. Aquest “thriller” inquietant té uns quants cops d’efecte brillants i sorprenents. I com ja hem dit l’espectador va seguint aquest cas a través del món virtual: fotos i vídeos de la noia a les xarxes, videoconferències amb la policia… Un prodigi d’imaginació.

Puntuació: 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

 

Next Page »