El cine del Picó

“C’est la vie”: Acudits molt avorrits *

Comentari cinèfil: Els directors de la pel·li van de mal en pitjor. “Intocable” em va encantar (comèdia humana de gran nivell). “Samba” em va avorrir (era com “Intocable” però en dolent). I “C’est la vie” és la pitjor de les tres.

Els acudits són molt dolents: La pel·li ens mostra els preparatius d’una boda. Els protagonistes se suposa que són graciosos (el fotògraf, el DJ, el responsable dels preparatius, el nuvi). Però tots aquests personatges són caricatures artificials. I el més trist de tot és que…els acudits són molt pobres. He vist la pel·li en una sala plena (els Balmes) i el silenci era sepulcral.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

 

“3 anuncios en las afueras”: L’Amèrica profunda ****

Comentari cinèfil: Un retrat brillant i salvatge de l’Amèrica profunda. Els personatges de vegades fan por i de vegades fan riure. 100% germans Coen.

Galeria de personatges: Per la pel·lícula hi desfilen (sempre amb sarcasme i humor) racistes, capellans retrògrades, policies impresentables i marits maltractadors. Millor no trobar-te’ls pel carrer.

Argument en dues línies: Una dona contracta tres tanques publicitàries per denunciar que la policia no investiga el brutal assassinat de la seva filla.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (molt bona)

“El gran showman”: Tan bona com “Moulin Rouge” ****

Comentari cinèfil: Per moltes coses, la referència d’aquesta pel·lícula és “Moulin Rouge”, l’exquisit musical de l’any 2001 . “El gran showman” és tan bona com “Moulin Rouge”. He sortit encantat del cinema.

Grans cançons: No sóc un fan dels musicals, però he de reconèixer que les cançons de la pel·lícula són fantàstiques. Bravo. Em compraré el CD.

Un guió brillant: A la pel·lícula passen moltes coses. Els cops d’efecte van arribant cada 20 o 30 minuts. Felicitats per al guionista.

La mujer barbuda: Tota la vida he sentit parlar de la “mujer barbuda”. Pensava que era una broma. Doncs no. Va ser un personatge real.

Argument en dues línies: Història d’un circ que va existir a finals del segle XIX i que estava format per “frikis” (personatges estranys).

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Wonder wheel”: Una altra petita meravella de Woody Allen ****

Comentari cinèfil: Woody Allen no para de sorprendre’ns. Ara ens deixa bocabadats amb un drama espectacular. Alguns dels seus temes favorits (amor, sexe, fidelitat, gangsters, dubtes existencials, personatges perduts) tornen a aparèixer amb una força impressionant.

Una Kate Winslet d’Oscar: No és la meva actriu favorita, però aquí està fantàstica. Fa la interpretació de la seva vida.  Que li donin l’Oscar, ja!

Preciosa ambientació: La pel·lícula està ambientada als anys 50. Un parc d’atraccions i una platja (Coney Island)  són els escenaris màgics per conèixer la història sentimental de quatre personatges.

No hi falten unes gotes d’humor: El fill petit de la protagonista és piròmen. Ho crema tot. Humor 100%  Woody Allen.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

 

“La cena”: Encara no he entès de què va la pel·lícula º

Comentari cinèfil: Començo a estar una mica tip de les pel·licules que no tenen argument, que sota la bandera de la modernitat es perden en la forma i s’obliden del  fons. Encara no sé de què va “La cena”.

Un sopar interruptus: Dos matrimonis queden per sopar. Però no sopen mai perquè es van produint petits incidents i els comensals no paren d’aixecar-se de la taula. Jo també m’he aixecat de la butaca i als 50 minuts he abandonat la sala (ja veieu que no aguanto més de 50 minuts si la pel·li és un toston).

Pobre Richard Gere: Richard Gere no aixeca cap. La seva última pel·li, “Norman”, era un nyap. Continua en la mateixa línia.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

“Una vida a lo grande”: Podia haver estat una gran pel·lícula **

Comentari cinèfil 1: “Nebraska”, “Los descendientes”, “Entre copas”…  Alexander Payne és un director que sempre intenta dirigir històries originals (amb moltes gotes de frikisme). “Una vida a lo grande” podia haver estat la seva millor pel·li però…es queda a mitges. Llàstima!

Comentari cinèfil 2: Homes en miniatura. Un gran homenatge a “El increíble hombre menguante”, aquella joia del cinema fantàstic del 1957.

Comença molt bé, però:  La pel·li comença de manera genial. Els primers 30-40 minuts són extraordinaris. La ciència permet que els éssers humans es facin petits i puguin viure en ciutats meravelloses. Milers de persones decideixen reduir la mida del seu cos. Però Payne no sap com continuar aquesta apassionant idea i la pel·lícula acaba sent vulgar i  carrinclona. Una pena.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Perfectos desconocidos”: Què sabem de les nostres parelles? *****

Comentari cinèfil 1: Els que segueixen aquest blog ja saben que sento debilitat pel gènere “dinars i sopars on surten els draps bruts”. La pel·li que ens ocupa és una de les millors que he vist del gènere.  Bravo!

Comentari cinèfil 2: Sóc fan de l’Alex de la Iglesia, encara que la majoria de les seves pel·lícules són excèntriques i exagerades. Aquesta és una de les millors de la seva carrera (per no dir la millor). Bravo, de nou.

Els mòbils sobre la taula del menjador: Què passaria si poguéssim llegir els whatsapps de les nostres parelles? Descobriríem molts secrets íntims? Aquesta és la brillant idea de “Perfectos desconocidos”. I el resultat final és una història plena de cops d’efecte i sorpreses.

Actors espectaculars: He quedat enamorat del repartiment. Els 7 actors estan fantàstics, especialment Eduard Fernández, Belen Rueda i Ernesto Alterio.

Puntuació: ***** 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)

“Suburbicon”: La millor pel·li del George Clonney director

Comentari cinèfil: El George Clooney director és molt irregular. Ha fet bodrios com “Monuments men” i pel·lis interessants com “Buenas noches y buena suerte”. Crec que aquesta és la seva millor pel·lícula com a director.

Racisme i enganys a l’Amèrica dels 50: La pel·li té dos punts d’interès: la tragèdia d’una família negre perseguida pels seus veïns racistes i la història d’una estranya família formada per Matt Damon i Julianne Moore on res és el que sembla. Sense ser rodona del tot, “Suburbicon” és una comèdia negre que entra molt bé. Comença una mica fluixa i acaba totalment boja.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Oro”: Sang i fetge a la selva **

Comentari cinèfil: Nova pel·lícula de conquistadors espanyols a les Amèriques. Amb influències d'”Aguirre, la cólera de Dios” i “Apocalypse Now”. La pel·li, però, no aporta res de nou. I si no fos per la violència extrema d’algunes de les seves escenes, l’espectador aprofitaria el visionat per fer la migdiada.

Espanyols que es maten entre ells: Aquest cop, els conquistadors espanyols no només maten indígenes. També es maten entre ells. La pel·lícula és una autèntica sangria. És com un “10 negritos” a la selva.

Puntuació: 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

 

“Feliz día de tu muerte”: “El día de la marmota” en versió “Scream”

Comentari cinèfil: Passen els anys i el món del cinema no s’oblida de la mítica pel·lícula “El dia de la marmota” (“Atrapado en el tiempo”). La recordeu, oi? Tots els dies són exactament iguals per a Bill Murray. “Feliz día de tu muerte” té dues novetats: està pensada per a adolescents i hi incorpora un assassí amb màscara (estil “Scream”). El resultat final és…horrible.

Una història sense interès: Més enllà de saber qui és l’assassí de la màscara i per què vol assassinar la noia protagonista, la pel·lícula no té cap interès. L’argument és nul. És un producte molt penós pensat per a adolescents. Pobres adolescents! Es mereixen molt més!

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

Next Page »