El cine del Picó

“Norman”: Ni Richard Gere salva la pel·lícula º

Comentari cinèfil: “Norman” forma part del gènere “ni idea de què va la pel·li”.

Ni Richard Gere salva la pel·lícula: Richard Gere interpreta un personatge que es passa tota la pel·lícula parlant però mai saps a què es dedica (és un intermediari? un comissionista? un estafador?). Guionista dimissió!

El bluff de la temporada: La pel·lícula resulta en alguns moments tan avorrida, pedant o desconcertant… que clarament és el bluff de la temporada. Quan portàvem 60 minuts he abandonat amb indignació la sala

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)



“La promesa”: El genocidi armeni pensat per a multisales **

Comentari cinèfil: No és la primera pel·lícula que es realitza sobre l’extermini del poble armeni. “La promesa” està pensada per a les multisales. És un producte excessivament comercial i convencional. Una llàstima.

Un genocidi…amb crispetes: “La promesa” ens explica el terrible drama del poble armeni, que va ser exterminat pels turcs als anys 20. La pel·li és molt irregular. Algunes escenes i diàlegs són tan casposes que fan riure. I la història d’amor és de sèrie B. El tema es mereixia un producte millor.

Actors catalans: A la pel·li hi veiem actors catalans com Abel Folk o Alain Hernández.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



“O los 3 o ninguno”: Una terrible biografia…en forma de comèdia ****

Comentari cinèfil: Es pot fer una comèdia d’un tema real i terrible? “La vida es bella” ens va demostrar que sí. “O los 3 o ninguno” va en aquesta línia.

Lluitant contra les dictadures d’Iran: Basada en fets reals, la pel·li ens explica la lluita d’un iranià que primer s’enfronta al Sha i després a l’Aiatol·la Khomeini. El protagonista passa per tota mena de desgràcies (presó, tortura, exili), però la història està explicada en forma de comèdia. I en alguns casos de comèdia delirant.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

(la pel·lícula es va estrenar al 2016, però l’he repescat avui al Cinema a la Fresca de Sants)

 

 

 



“No digas mi nombre”: Una casa encantada ***

Comentari cinèfil: El gènere “pel·li de terror amb una casa encantada on passen coses estranyes” torna a la cartellera.  “No digas mi nombre” no aporta res de nou al gènere, però no desentona. És un producte modest, però digne.

Ingredients clàssics: Des del primer minut la pel·lícula intenta espantar l’espectador amb ingredients clàssics: morts misterioses, una casa encantada, un esperit maligne i uns estudiants que ho passen fatal…  I el millor de tot és que la pel·lícula dura 90 minutets. No hi ha temps per avorrir-se.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he pedut el temps)

“Déjame salir”: Passen moltes coses i totes fan por ****

Comentari cinèfil: Feia temps que no veia un “trhiller” de terror tan distret com aquest. La pel·li és un poti-poti de gèneres o subgèneres: psicòpates,  sectes, fenòmens paranormals. També tenim ensurts i denúncia social.  Bravo!

110 minuts titànics: El millor de tot és el ritme diabòlic de la pel·lícula. Els 110 minuts passen volant. Bravo de nou!

Poc pressupost: He llegit que “Déjame salir” ha costat una misèria: 6 milions de dòlars. Això demostra que amb pocs diners i molta imaginació es pot triomfar.

Argument en 2 línies: Un noi de raça negre, acompanyat de la seva nòvia, visita la casa dels seus sogres. Allà passen coses molt estranyes.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Incerta glòria”: No és una pel·lícula sobre la guerra civil ***

Comentari cinèfil: Agustí Villaronga ja va dirigir fa uns anys “El mar” i “Pa negre”, dues històries tristes, tètriques, amb personatges decadents i ambientades en la guerra civil i la postguerra. Doncs bé, “Incerta glòria” podria tancar aquesta hipotètica trilogia.

Un drama sentimental: La pel·lícula és un potent drama sentimental que gira al voltant d’una dona poderosa i enigmàtica (magnífica Núria Prims). Tots els homes perden el cap per ella. De fons…la guerra civil espanyola, però els trets i els morts brillen per la seva absència.

Argument en 2 línies: Any 1937. Front d’Aragó. Un tinent, casat i amb un fill, s’enamora d’una dona rica

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Z, la ciudad perdida”: Monòtona pel·lícula d’aventures **

Comentari cinèfil: James Gray té una gran pel·lícula: Two lovers. I un bodrio “El sueño de Ellis”. “Z” també és una mica bodrio. Si parlem de pel·lícules d’aventures em quedo amb “Indiana Jones” i “Las minas del rey Salomon”

3 viatges a l’Amazònia. Un, dos i fins a tres viatges a l’Amazònia realitza el protagonista de la pel·li. I cada viatge és calcat a l’anterior. Al final ja et coneixes de memòria les tribus salvatges, les serps i el riu.

Tot és molt “infantil”: Pensava que “Z” seria una història més potent, més dramàtica, fins i tot més salvatge. Però totes les escenes de la selva semblen fetes per la factòria Disney. Són molt tendres.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Stefan Zweig”: Una de les biografies més avorrides que recordo º

Comentari cinèfil: Tens mil maneres de fer una biografia. Una d’elles és fer-la avorrida i sense ànima. Pobre Stefan Zweig si aixequés el cap.

Avorriment constant: Totes les escenes de la pel·lícules són llargues, infinitament llargues. I si una és avorrida, la següent encara és pitjor. Estic indignat. Al minut 100 he abandonat la sala.

Si no sabeu res de Zweig, tranquils. Continuareu sense saber res d’ell. L’espectador marxa del cinema sense saber res d’aquest home. Qui era realment? Quina va ser la seva obra? Per què va ser un escriptor famós? Per què no critica els nazis? Per què se suïcida? Preguntes sense resposta.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)

“Un italiano en Noruega”: Sembla 8 apellidos italianos ***

Comentari cinèfil: L’argument no és nou. Persona que per motius laborals ha de canviar de ciutat o, en aquest cas, de país. El protagonista és un italià que defensarà els costums italians (catxondeo, trampes, poca educació) a Noruega.

Moments brillants: La pel·li, sempre amb ritme frenètic, té una dotzena de moments divertits.  Només per això ja val la pena pagar l’entrada.

Aquest còmic no m’ha agradat: El protagonista, Checco Zalone, és un còmic italià. Cal que sigui tan histriònic? Per què no agafaven un actor més “normal”.

Argument en 2 línies: Un funcionari italià (encantat amb la seva feina) és enviat a Noruega per fer treballs ecològics.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Jackie”: Inconsistent biografia de Jacqueline Kennedy *

Comentari cinèfil: Per fer una pel·lícula biogràfica el personatge s’ho ha de merèixer. Dic jo, oi? Què va fer Jackeline Kennedy per tenir una biografia? Molt poca cosa. O res. No és ni Madame Curie, ni Janis Joplin, ni Edith Piaf.

Un personatge gris: El personatge de Jacqueline Kennedy resulta molt gris. La pel·lícula només juga amb el morbo de l’assassinat del seu marit.

Una biografia de només 3 dies: “Jackie” només explica com era Jacqueline en el moment de la mort de Kennedy (tota l’acció passa en 3 dies). No hi ha cap referència a com es van conèixer i enamorar, i tampoc s’esmenta res de la vida posterior (matrimoni amb Onassis). Tot plegat molt inconsistent.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

Next Page »