El cine del Picó

“La trinchera infinita”: 30 anys tancat en un búnker ****

Comentari cinèfil: Fa uns anys es va estrenar aquella pel·li angoixant i claustrofòbica d’un home tancat en una caixa de morts. També recordo “La habitación”, el magnífic drama d’una mare i un fill segrestats en una cambra. Doncs bé, el gènere de pel·lis claustrofòbiques ja té una nova perla. “La trinchera infinita” és una petita meravella. Bravo!

30 anys tancat: La pel·lícula explica un cas real. La història d’un republicà espanyol (Antonio de la Torre) que es va tancar en un forat de casa seva des de 1939 (quan acaba la guerra civil) fins el 1969. 30 anys amagat per evitar les represàlies del franquisme. Només amb el suport de la seva dona. Una brutal reflexió sobre la por i la solitud.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Joker”: Un dia de fúria ****

Comentari cinèfil: “Joker” és una barreja d'”Un dia de furia” (la recordeu? Michael Douglas contra el mon) i “Taxi Driver” (un taxista inadaptat i violent). No és casualitat que Robert de Niro hi tingui un destacat paper secundari.

És el director de”Resacón en Las Vegas”: Sembla mentida que un director tan nefast com Todd Phillips (autor de les 3 pel·lis de “Resacon en Las Vegas”) hagi fet aquesta petita meravella. Ver para creer.

Quan tot et surt malament: La pel·li és un retrat tens i tràgic d’un home desgraciat (perd la feina de pallasso i viu en un pis miserable amb la seva mare malalta). Una brutal reflexió sobre la gent que no té sort a la vida.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Rambo”: A Trump li encantarà **

Comentari cinèfil: John Rambo continua amargat. Sempre està seriós i crispat, encara que visqui en una bonica casa de camp. Només falta que li segrestin la neboda. Més que Rambo, Stallone sembla l’increïble Hulk.

Mèxic, assassins i mafiosos: A Trump li encantarà la pel·li. Rambo lluita contra els mexicans, gent que es dedica a matar i a la prostitució. Quina imatge tan lamentable de Mèxic. Magnífics Sergio Peris-Mencheta i Oscar Jaenada fent de mexicans dolents.

Gran venjança final: El millor és la gran venjança final (barreja de Tarantino i pel·li gore). No apte per a gent sensible.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Mientras dure la guerra”: Unamuno i la repressió franquista ****

Comentari cinèfil: Amenábar és el gran director espanyol dels últims anys (amb permís d’Almodóvar). Té obres fantàstiques (“Tesis”, “Los otros”, “Mar adentro”) i algunes que m’han agradat menys (“Agora” i “Regresión”). “Mientras dure la guerra” em sembla una pel·lícula brillant i valenta. Bravo!

Els primers mesos de la guerra civil: La pel·li està ambientada a Salamanca durant els primers mesos de la guerra. I ens descriu aquell ambient d’eufòria d’uns franquistes que no van tenir cap contemplació amb els republicans. La pel·lícula se centra en el trist destí d’un capellà evangelista, un professor d’esquerres i el filòsof Miguel de Unamuno, que va donar suport a Franco però després es va tirar enrere amb la frase “venceréis pero no convenceréis”.

Amenàbar ha estat valent: Agraeixo al director Alejandro Amenábar (la pel·li arribarà a milions d’espectadors) que hagi volgut tocar el terrible episodi de la repressió franquista. Ha estat valent.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (molt bona)

“Barcelona 1714”: Una obra molt modesta **

Comentari cinèfil: Si vols fer una pel·li èpica sobre el fet històric més important del teu país, has de tenir pressupost. Això els americans ho saben i per això fan superproduccions que s’exporten a tot el mon. Aquesta pel·li és massa modesta. I això ja ho detectem al minut 5.

Poques localitzacions: La pel·li es desenvolupa sempre als mateixos llocs (una taverna, una cambra, una muralla). És molt previsible. I l’espectador queda desconcertat quan veu tants pocs recursos.

Es parla poc del 1714: Els protagonistes no tenen res a veure amb la guerra del 1714. Tenim un taverner, un contrabandista i una noia esbojarrada. De fet, ni Villarroel ni Rafael de Casanova hi apareixen. Per què?

El cinema estava a tope: Això és el millor. El Cinema Girona (únic cinema que la projecta a Barcelona) estava a tope, amb les entrades exhaurides. Fantàstic!

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

“Quien a hierro mata”: Són millors els efectes especials que l’argument **

Comentari cinèfil: Paco Plaza, encara que molta gent no ho sàpiga, també va dirigir la terrorífica “REC” (la glòria se l’ha emportat Jaume Balagueró). Això vol dir que és un director que domina els efectes especials, els jocs de llums i els ensurts. I això és el millor d’aquesta pel·li.

Un argument confús: M’ha costat una mica seguir amb atenció l’argument. Passen moltes coses i jo m’he perdut. Llàstima.

Luis Tosar sempre ho fa bé: És un actor que mai falla. Aquí fa de treballador d’una residència per a gent gran que té cura d’un veterà mafiós gallec. També estan molt brillants els dos germans (especialment Enric Auquer).

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (m’sperava més)

“Erase una vez…en Hollywood”: Un Tarantino més tranquil ****

Comentari cinèfil: Estem acostumats a un Tarantino frenètic i brutal (“Pulp fiction”, “Django desencadenado”, “Kill Bill”). Doncs bé, Tarantino ha decidit regalar-nos una pel·lícula tranquil·la i descriptiva. I jo m’ho he passat molt bé!

Un gran homenatge al cine de finals dels 60: Any 1969. Època de Bruce Lee, Steve McQueen, Polanski i l’spaguetti western. Tarantino, un nostàlgic malaltís, ens mostra mil imatges d’aquella època. “Erase una vez…” és una pel·li per guadir-la minut a minut. Qui esperi sang i fetge haurà d’esperar 150 minuts.

Magistral cara a cara entre Brad Pitt i Leonardo DiCaprio: Pitt interpreta a un passota que no s’immuta mai. I Leonardo interpreta a un actor sensible i patidor. El contrast és espectacular i còmic.

L’assassinat de Sharon Tate: La pel·li també ens explica un fet real: el terrible assassinat de Sharon Tate per part de la secta de Charles Manson. Però no farem “spoiler” i ho deixarem aquí.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)

“Els dies que vindran”: La història d’un embaràs ***

Comentari cinèfil: El director català Marques-Marcet filma amb la càmera a l’espatlla. És una pel·li sobre la parella? És un documental sobre l’embaràs? El resultat final és força atractiu. Visca!

Bones discussions de parella: La pel·li, que va guanyar el Festival de Màlaga, també és un Festival de discussions d’una parella que no s’acaba d’entendre. Són discussions realistes i creïbles. Bravo!

Podrien passar més coses: El problema és que passen poques coses. Només apareixen en pantalla els 2 protagonistes (parella a la vida real). Tots els altres temes (la família de la parella, els amics, la feina) són completament secundaris. Jo hauria introduït més ingredients a la història.

Per què David Verdaguer sempre està seriós? És un actor brillant, però aquí es passa els 95 minuts seriós i inexpressiu. Per què?

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5

“Padre no hay más que uno”: Els 5 nens ho fan molt bé ***

Comentari cinèfil: Acostumats a l’humor salvatge i barruer de “Torrente”, aquesta nova pel·li de Santiago Segura sorprèn pel seu humor més tranquil i treballat. Jo he rigut. I això ja és molt.

Els nens ho fan molt bé: Santiago Segura és un pare despistat que ha de tenir cura dels seus 5 fills durant una setmana (la mare ha marxat de vacances). El millor de la pel·li són aquests 5 nens (de 5 a 14 anys). Fan molta gràcia i protagonitzen els millors gags. Els actors adults, en canvi, m’han semblat molt fluixos (començant pel mateix Segura).

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)

“Toy story 4”: La més avorrida de la nissaga **

Comentari cinèfil: “Toy story 1” i “Toy story 2” em van agradar molt. “Toy story 3” em va entusiasmar i és la meva pel·lícula favorita d’animació. El llistó estava molt alt. La quarta és la més fluixa de la nissaga.

Sense idees noves: La pel·li no ofereix novetats interessants. I l’argument és molt decebedor (de fet, no hi ha argument). La pel·lícula abusa de les escenes d’acció i no té moments memorables. Això sí, he rigut amb el motorista del Canadà i el nou personatge Forky.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

Next Page »