Comentari cinèfil: De la Segona Guerra Mundial recordem dues batalles molt cinematogràfiques: el desembarc de Normandia i Pearl Harbor. Aquest cop, Christopher Nolan ens explica una altra batalla cèlebre: la de Dunkerque. Però la pel·li no té ànima i és molt avorrida. I a més a més no t’assabentes de res i quan arribes a casa has de posar a Google “Dunkerque” per saber què va passar.

Comentari cinèfil 2: Millor que Nolan es dediqui a fer pel·lícules de ciència ficció fosques (“El caballero oscuro”, “Batman” “Memento”).

Tot és previsible: La pel·li te 3 històries: la d’uns joves soldats, la d’un petit vaixell i la d’uns aviadors. Nolan no s’ha matat gaire i l’espectador ja sap en tot moment el que vindrà: ara moment avió, ara moment vaixell, ara moment noi.

Pregunta sense resposta: Els 300.000 soldats aliats estaven atrapats a la costa de Dunkerque. Per què els nazis no els van massacrar? Ho tenien fàcil.

Molt soroll per no res: El so de la pel·lícula és molt potent i ensordidor. Però… molt soroll per no res.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

Tweet