El cine del Picó

“Estiu 1993”: Una reflexió sobre la tristesa infantil ***

Comentari cinèfil: El cinema intimista amb segell català ha tornat. Abans, Marc Recha o José Luis Guerin ja havien treballat el gènere amb èxit. Carla Simon, amb “Estiu 1993”, ens demostra que el cinema amb silencis, amb mirades i amb el so de la natura pot resultar un magnífic espectacle.

Dues nenes fantàstiques: Les dues nenes protagonistes estan genials. De fet, no interpreten. Són elles mateixes.

Entorn desaprofitat: Llàstima que la pel·lícula no aprofundeixi una mica més amb els personatges adults (la majoria d’ells completament amargats). M’he quedat amb les ganes de saber més coses d’ells.

Argument en 2 línies: Una nena que acaba de perdre la seva mare se’n va a viure a una casa rural amb la família

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)





Leave a Reply