El cine del Picó

“Truman”: Tot és molt previsible **

Comentari cinèfil 1: Cesc Gay és un mestre de les escenes intimistes. Recordo especialment “A la ciutat”, el seu millor títol. A “Truman” les escenes també són intimistes, però no m’han emocionat.

Comentari cinèfil 2: Si hem de parlar de pel·lícules amb personatges a punt de morir… no us perdeu “Mi vida sin mi”, d’Isabel Coixet.

Desfilada de personatges cada 7 minuts: Cada 7 minuts apareix un nou personatge (que després ja no torna a sortir): el metge, el fill, l’exdona, el jefe, un amic, les noies que volen comprar el gos. Aquesta desfilada de personatges (alguns molt mediocres) trenca el ritme de la pel·lícula.

Argument en 1 línia: Els últims dies d’un home amb càncer (Ricardo Darín)

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

LA PEL·LI TÉ UN COLOR MOLT APAGAT (COLOR DE MALALT). ESTÀ FET EXPRESSAMENT?



Leave a Reply