El cine del Picó

“Sobre el cielo rosa”: 3 adolescents japoneses en blanc i negre **

about-pink-sky

Comentari cinèfil: Pel seu blanc i negre, perquè és un cinema que retrata personatges, perquè de vegades l’ambient és claustrofòbic (sempre els mateixos escenaris), “Sobre el cielo rosa” recorda el cinema de la “nouvelle vague”. Però em quedo amb Truffaut i Godard. Mil vegades.

Molt poc argument per a 2 hores: La pel.li és un retrat de tres adolescents japoneses (molt ximpletes, per cert) i una curiosa reflexió sobre la manca de notícies optimistes en la premsa escrita (el meu amic Eduard Biosca estarà content). En definitiva, poca substància per a dues hores. A més, moltes escenes són repetitves i monòtones (les reunions a casa del noi, les passejades interminables de les noies…).

Argument en 2 línies: Una noia troba una cartera plena de diners. Al final acabarà contactant amb el propietari: un xicot de família rica que vol fer un diari amb notícies optimistes.

Puntuació: ** 2 estrelles (M’esperava més)



Leave a Reply