El cine del Picó

“Tu y yo”: Bertolucci ha tornat. Oé oé. ****

tu-y-yo

Comentari cinèfil: Feia 10 anys que Bertolucci no dirigia una pel.lícula. Com el trobàvem a faltar! “Tu y yo” no és una superproducció com “Novecento” o “El último emperador”. És una pel.li que jugaria en la Lliga de “Soñadores” o “La luna”. Alguns crítics diran que és una obra menor. Com si les obres menors no puguin ser brillants!

El noi que fuig de la realitat: Un adolescent de 14 anys s’amaga durant una setmana en el soterrani del seu edifici. Vol fugir de la realitat: una relació dolenta amb la mare, problemes a l’escola… M’ha semblat un argument molt original per descriure el tarannà vital d’aquest noi. Al soterrani, però, no estarà sol. S’hi incorporarà una noia que vol deixar les drogues. Dues ànimes turmentades que busquen la felicitat. Preciós!

Bertolucci sempre impacta: Bertolucci ens ha fet pensar, ens ha escandalitzat, ens ha hipnotitzat. El seu cinema sempre impacta, però mai perd el segell de “cinema d’autor”. “Tu y yo” no n’és una excepció.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)



Leave a Reply