El cine del Picó

“Una pistola en cada mano”: Per què tots els personatges estan tan amargats? **

Comentari cinèfil: Cesc Gay és un director que està a mig camí entre Woody Allen i Eric Rohmer. Fa uns anys va dirigir “A la ciutat”, una magnífica pel.li sobre relacions personals. “Una pistola en cada mano” és com “A la ciutat”, però més amarga i més avorrida. Ooooh.

Horror, una pel.li de capítols: Mai m’han agradat les pel.lícules que estan dividides en capítols independents. Són molt irregulars, perquè sempre hi ha capítols avorrits que trenquen el ritme. Això és el que passa amb aquesta. Són 5 històries diferents. Totes parlen del mateix: sexe i relacions de parella. Però de les 5, només en salvaria 2.

Personatges amargats: Per què tots els personatges de la pel.li (masculins i femenins) estan tan amargats i sempre posen cara de pomes agres? A Cesc Gay li ha sortit una pel.li depressiva. Alegria, sisplau.

Els actors no salven la pel.lícula: Mai havia vist un repartiment tan luxós: Eduardo Noriega, Ricardo Darín, Candela Peña, Clara Segura, Luis Tosar, Eduard Fernández…. Tots són primeres espases. Però sempre hem dit que el més important d’una pel.li és el guió. I quan el guió és fluix, els actors també semblen fluixos per moltes ganes que hi posin.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply