El cine del Picó

“Holy Motors”: El gran bluff de la temporada º

Comentari cinèfil: Cada vegada que veig una limusina en una pel.li, tremolo. A “Cosmopolis”, el nyap de Cronenberg, el protagonista anava en una limusina. A “Holy Motors”, sospitosament, passa el mateix. El prota també dóna voltes per una ciutat en un gran cotxe de luxe. Tant “Cosmopolis” com “Holy Motors” són els grans bluff de la temporada.

No he connectat en cap moment: Als 10 minuts de projecció ja he arrufat el nas. Aquestes pel.lícules sense argument, sense cap sentit, en les quals cada escena no té res a veure amb l’anterior, em deixen clapat a la butaca. En cap moment he connectat amb la història. Els que la defensen diuen que és hipnòtica i delirant. Els que l’ataquen afirmen que és irritant i ximple. Un crític s’ha de mullar. I jo em mullo: és irritant, ximple i, a més a més, pretenciosa.

De què va?: “Holy Motors” té un únic protagonista: un home que adopta diferents personalitats. En els primers 5 minuts és un captaire. Després, durant 10 minuts, és un monstre que menja flors. Més endavant es converteix en un assassí i en un pare de família. És un home camaleònic. Per desgracia “Holy Motors” no és “Zelig”, aquella obra mestre de Woody Allen.

Argument en 2 línies: No té argument

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)



Leave a Reply