El cine del Picó

“En sus manos”: Qui és el dolent, el segrestador o la segrestada? **

Comentari cinèfil: S’han fet tantes pel.lícules amb un segrest que potser s’hauria de considerar aquest tema com un gènere cinematogràfic. El segrest combina especialment bé amb el terror (“Saw”), el “trhiller” (“Tarde de perros”), el cinema polític (“Desaparecido”) i fins i tot amb la comèdia negra (“Secuestrando a la señorita Tingle”). “En sus manos” és un “thriller” intimista, molt més a prop de la “nouvelle vague” que de Hollywood.

Qui és el dolent?: L’espectador no acaba de tenir clar qui és l’autèntic dolent de la pel.li: el segrestador o la segrestada. Jo no penso dir-ho. Haureu d’esperar a l’últim minut de la pel.li per esbrinar-ho.

Sembla “nouvelle vague”: El millor d'”En sus manos” és l’atmosfera: llargs silencis, mirades perdudes, cinema psicològic, personatges desorientats, un muntatge que intenta ser innovador. Tot i així, a Lola Doillon (la directora) encara li queda un llarg camí per ser com Chabrol o Truffaut.

Un segrest avorrit: Tota la part del segrest, quan ella està tancada en una cambra-búnquer i va rebent les visites del segrestador, es fa molt ensopida. No pot ser que una pel.li que dura 75 minuts se m’hagi fet llarga. Alguna cosa falla.

Argument en dues línies: Una ginecòloga és segrestada per un home que ha perdut a la seva dona.

Puntuació: ** 2 estrelles (M’esperava més)



Leave a Reply