El cine del Picó

“El irlandés”: Brillant i divertida versió de “Solo ante el peligro” ****

Comentari cinèfil: Quins són els ingredients d’un bon western? Un xèrif dur i honest, uns dolents molt dolents, un apassionant duel final, una banda sonora estil Morricone… Doncs bé, “El irlandés” té tot això i més. És una brillant i divertida versió de “Solo ante el peligro”. Jo m’ho he passat pipa.

Brendan Gleeson és Gary Cooper: Gleeson és el sargent Boyle, un home dur, cínic, solitari, però honest. De fet és l’únic home honest del poble (rebutja els diners dels dolents). L’escena final és apoteòsica. Ell sol, com si fos Gary Cooper, s’haurà d’enfrontar a tota la banda de narcotraficants.

Comèdia cínica: Tots els diàlegs de la pel.li estan farcits d’un humor cínic i corrosiu com l’amoniac. Fins i tot en moments de màxima tensió. Per exemple, un dolent ferit de mort diu: “és una llàstima que m’hagi de morir, tenia tantes coses per fer”. I el poli, que no fa res per ajudar-lo, contesta: “potser havies d’anar als encierros de Pamplona?”.

Visca la senzillesa: És una pel.lícula senzilla, tranquil.la, barata, sense efectes especials, sense grans cops d’efecte, però… és una pel.lícula rodona. “El irlandés” demostra que fer bon cinema no és tan complicat.

Argument en dues línies: En un poble tranquil d’Irlanda un policia s’haurà d’enfrontar a una banda de narcotraficants.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)



Leave a Reply