El cine del Picó

“La invención de Hugo”: Aquest Scorsese em recorda l’Spielberg més ensucrat **

Comentari cinèfil: L’Scorsese que més m’agrada és el de la primera època (“Toro salvaje”, “Taxi driver”, “Jo que noche”, “Uno de los nuestros”). Les seves últimes pel.lícules no m’han convençut gens (“Gangs of New York”, “Al límite”, “Shutter island”). “La invención de Hugo”, per barroca, ensucrada i inofensiva, sembla directament feta per l’Spielberg de “Caballo de batalla”. Scorsese, sisplau, espabila.

70 minuts insuportables: El greu problema de “Hugo” són els seus primers 70 minuts. Tot és molt bonic i estètic, però l’espectador no sap de què va la pel.li. És una història de trens? De nens? D’autòmates? Jo m’he clapat. A partir del minut 70, quan s’explica la història de Georges Méliès, la pel.li agafa força i emoció. Llàstima que en aquell moment, mitja platea està fent la migdiada.

Visca Georges Méliès: Amb “The artist” i ara amb “La invención de Hugo”, el cinema mut s’ha posat de moda. Qui ho havia de dir. Oé, oé, oé. En aquest cas, un dels protagonistes de la pel.li és el gran Georges Méliès, el director que va canviar el llenguatge narratiu del cinema amb les seves pel.lis màgiques, innovadores i divertides. Visca Méliès!

París parla en anglès: He vist la pel.li en VO. Tota l’acció passa a París i tots els personatges són francesos. Però tothom parla en anglès. M’ha sonat estrany.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)



Leave a Reply