El cine del Picó

“Habemus papam”: Habemus una gran pel.lícula ****

Comentari cinèfil: Nanni Moretti continua en forma. Ja va demostrar la seva categoria amb “Caro diario” i “La habitación del hijo”. Ara ha tornat a la comèdia i ho ha fet per la porta gran. Jo m’ho he passat de conya. I he rigut en diverses ocasions (ja en tenia ganes!)

La comèdia més àcida dels últims temps: Feia temps que no veia una comèdia tan àcida com aquesta. Àcida i entranyable. “Habemus papam” té moltes lectures. Critica el Vaticà (un tema que sempre és tabú), però també és una comèdia sensible que ens parla de la feblesa humana.

Algunes escenes inoblidables: La primera entrevista entre el Papa i el psicoanalista, les tertúlies entre el psicoanalista i els cardenals, els partits de voleibol…  la pel.li està farcida d’escenes delirants. Viscaaaa!

La part més fluixa: Les situacions que viu el Papa quan s’escapa del Vaticà tenen poca força. Hagués estat bé que un Papa que va d’incògnit s’hagués adonat de les injustícies del món real.

Argument en 2 línies: El Vaticà té nou Papa. Però l’home no es veu preparat per exercir el càrrec. Un psicoanalista intentarà esbrinar la causa de l’angoixa.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)



Leave a Reply