El cine del Picó

“Medianeras”: Woody Allen a Buenos Aires ****

Comentari cinèfil: Mentre veia “Medianeras”, rodada a Buenos Aires, no deixava de pensar en les pel.lícules de Woody Allen de finals dels 70 i dels 80 (“Annie Hall”, “Manhattan”, “Hannah i les seves germanes”, “Dies de ràdio…). Els dos personarges principals (neuròtics, romàntics, tragicòmics) haguessin pogut protagonitzar alguna d’aquelles inoblidables comèdies. Les meves teories s’han confirmat quan al minut 65 el personatge que interpreta Pilar López de Ayala decideix posar el DVD de… “Manhattan”!!!  i, tot seguit, comença a plorar com una magdalena amb aquella escena en la qual Mariel Hemingway li comunica al pobre Woody que marxa a Londres. Woody, que bueno que viniste.

Cinema fresc i amb contingut: Com bona part del cinema de Woody Allen, “Medianeras” és una pel.li fresca i senzilla que ens fa reflexionar sobre un grapat de temes fonamentals (l’amor, la solitud, la insatisfacció, la incomunicació en una gran ciutat, el paper de les noves tecnologies…). No és un producte perfecte, però jo m’ho he passat molt bé i a més a més he reflexionat. No puc demanar res més. Oé, oé.

Un petit problema: Des del primer minut l’espectador ja intueix com acabarà la història. “Medianeras” és com “Titanic”. Ja saps el final, però has de gaudir igualment de la pel.li.

Argument en dues línies: Un noi i una noia que són veïns, però que no es coneixen, viuen una època de tristesa sentimental

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)



Leave a Reply