El cine del Picó

“Un dios salvaje”: Una obra de teatre totalment previsible *

Comentari cinèfil: Després d’haver fet pel.lícules memorables com “La semilla del diablo”, “El pianista” o “Tess”, aquesta és una de les pel.lis més anecdòtiques i insignificants de Roman Polanski. Ooooooh!

Tot és tan previsible: No he connectat gens ni mica amb cap dels quatre personatges d’aquesta història teatral. El seu comportament és totalment previsible. Comencen tranquil.lets i irònics, i acaben insultant-se. Diu Polanski que la gràcia del guió és que l’espectador s’acaba identificant amb algun d’aquests personatges. Ho dubto. A mi els quatre m’han semblat patètics.

Diners catalans: Com és que la Generalitat i TV3 ha posat diners en un “toston” com aquest? A canvi de què? No surt cap actor català, l’acció es desenvolupa en un apartament de Nova York i l’única referència que ens pot resultar “familiar” és que un dels actors diu que els seus cigars són de procedència espanyola. Jo vull que els meus diners serveixin per fer cinema català (que bona falta ens fa).

72 minuts: El millor de tot és que la pel.li dura… 72 minuts! No hi ha temps per fer la migdiada.

Argument en dues línies: Dos matrimonis es reuneixen en un apartament per parlar de la baralla que han tingut els seus respectius fills

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply