Comentari cinèfil: Una biografia es pot fer de mil maneres. Tot depèn del director. El xilè Andrés Wood ha decidit que la gran Violeta Parra es mereixia una pel.lícula onírica i freda. Jo crec que s’ha equivocat.

No és exactament una biografia: “Violeta” és una biografia molt diluïda que es deixa pel camí infinitat de temes. Pràcticament no explica que la cantautora xilena va recórrer el seu país a la recerca de cançons tradicionals. Tampoc ens parla de la seva militància política o de la situació de Xile als anys 50 i 60. El director sembla més preocupat per l’estètica i el to oníric.

No canta Violeta Parra: Les cançons de la pel.li les canta l’actriu que fa de Violeta: Francisca Gavilán. Qui vulgui escoltar la veu original haurà de comprar-se un CD o entrar a Youtube.

Visca Violeta: La pel.li serveix, com a mínim, per recordar Violeta Parra, una de les cantautores més importants de tots els temps. I si voleu escoltar la seva cançó més famosa, “Gracias a la vida”, haureu d’esperar als títols de crèdit.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

Tweet