Comentari cinèfil: El primer problema d’aquesta “Blancaneus” és que fa un any es va estrenar una meravella anomenada “The artist”. Les comparacions són odioses, però “The artist” és molt millor. El segon problema és que en menys d’un any hem vist dues Blancaneus a la gran pantalla: “Blancaneus, mirror, mirror”, amb Julia Roberts, i “Blancaneus i la llegenda del caçador”, amb Charlize Theron. Estic esgotat de tanta Blancaneus. Amb aquests antecedents, la pel.li de Pablo Berger és un “deja vu”. Quina mala sort.

Sobredosi de toros i flamenc: En alguns moments, aquesta Blancaneus m’ha semblat una espanyolada dels anys 60. Només hi faltava Alfredo Landa. Hi ha un excés de  flamenc i de toros. Tots els protagonistes són toreros: el pare de Blancaneus, Blancaneus i els nans. Espanya profunda 100%. No calia.

Gran estètica, gran Maribel: Maribel Verdú fent de madrastra tragicòmica està fantàstica. Li dóna mil voltes a Julia Roberts i a Charlize Theron. I s’ha de reconèixer que l’estètica de la pel.lícula és preciosa. Tot plegat sembla un gran homenatge a l’expressionisme alemany.

Una última reflexió: Feia falta que la pel.lícula fos muda?

Argument en dues línies: Un torero dels anys 20 es casa amb una dona perversa. La filla del torero viurà una infància desgraciada fins que coneix uns nans toreros.

Puntuació: ** 2 estrelles sobre 5 (M’esperava més)

Tweet