Comentari cinèfil: Les pel.lícules de presons sempre m’han agradat. És un gran subgènere cinematogràfic. Les meves preferides són "Cadena perpètua", "La gran evasió " i "L’exprés de mitjanit". Actualment en cartellera en tenim tres: "Celda 211" (una meravella), "Shutter island" (avorridíssima) i la que ara comentaré. Visca el cinema de presons!

Mafiosos sense glamur: "Un profeta" (de nacionalitat francesa) és lletja i desagradable. A diferència d"El padrí", els protagonistes no tenen glamur. Són dolents molt dolents que ni viuen ni deixen viure.

Cara i creu: El més interessant és l’evolució del jove protagonista de la història: en pocs mesos es converteix en el rei del mambo de la presó (sota la perillosa mirada de les diferents bandes). La pel.lícula, de tota manera, se’m va fer llarga i en algun moment pesada. I ja aviso que els primers minuts són d’una violència fastigosa (si us els perdeu, tampoc no passa res). 

Argument en dues línies: Un noi francès de procedència magrebina ingressa a la presó i es veurà obligat a treballar per una banda organitzada.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps) 

Tweet