Comentari cinèfil: No és una tècnica nova, però resulta molt estimulant. La pel·lícula combina la ficció amb imatges reals del que va passar a Vitòria aquell 3 de març del 1976. Tot plegat…molt brillant i emotiu.

Una transició que no va ser tan modèlica: Franco havia mort feia uns mesos. Començava la transició. Però el pas de la dictadura a la democràcia va ser molt complicat. A Vitòria, la policia va carregar contra uns treballadors en vaga tancats en una església. El resultat final va ser tràgic.

Un guió brillant: La gràcia de la pel·li són els diversos subtemes que toca: la relació entre el poder i els mitjans de comunicació, el masclisme, el primer amor, la lluita per uns ideals… Un bon guió, sí senyor.

Campanades a morts: La pel·lícula acaba amb la música de “Campanades a morts”, el disc que Lluís Llach va publicar per recordar aquella tragèdia.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (molt bona)

Tweet