El cine del Picó

“Dolor y gloria”: L’Almodóvar més melancòlic ****

Comentari cinèfil: Ja sabeu que sóc fan incondicional d’Almodóvar. És el rei de la tragicòmedia. Dels drames extrems (que de vegades et provoquen un somriure). Ell és el rei dels diàlegs potents, de les frases que t’arriben al cor. “Dolor y gloria” és una pel·li 100% almodovariana. I, possiblement, la més melancòlica de la seva carrera.

Autobiografia: Antonio Banderas (el protagonista de la història) és Pedro Almodóvar, un director de cinema que va ser molt famós, però que ara es troba fotut de salut i poc creatiu. La pel·lícula es mou entre el present i un passat llunyà (quan Banderas era petit). L’atmosfera de la pel·li és preciosa i la majoria de les escenes, commovedores.

Potser vol explicar massa coses: L’únic problema de la pel·li és que Almodòvar vol explicar massa coses (relació mare-fill, relació amb un ex, relació amb un amic, problemes de salut, relació amb la seva secretària…). Vol explicar tantes coses que tot va massa ràpid i alguns personatges es perden pel camí.

Puntuació: 4 estrelles sobre 5 **** (molt bona)



Leave a Reply