El cine del Picó

“Els nens salvatges”: Una de les pel.lis més avorrides sobre l’adolescència *

Comentari cinèfil: No demano que totes les pel.lícules sobre els adolescents siguin com “Rebelde sin causa” o “La ley de la calle”. Tampoc demano que totes les històries sobre el món de l’ensenyament siguin com “El club de los poetas muertos”, “La clase” o “Hoy empieza todo”. Però feia temps que no veia una pel.li sobre aquests temes tan i tan avorrida. Ooooooh.

Els personatges són fotocòpies: Perquè us feu una idea… tots els pares dels estudiants són uns autoritaris histèrics que només pensen en la feina, totes les mares dels estudiants són unes bledes que de seguida ploren i tots els professors són uns estúpids. Estic indignat! Més que “Els nens salvatges” la pel.lícula s’hauria de titular “Pares i profes salvatges”.

Escenes tan tòpiques 1: El pare es posa nerviós i li clava una bofetada a la filla. La mare diu “Per què m’ho feu això?”. I es posa a plorar.  El pare es dirigeix a la filla: “Veus, ja has fet plorar a la mama”. Horrorós.

Escenes tan tòpiques 2: La mare li diu a la filla: “Et deixo el sopar. Tofu, amanida d’espinacs i suc de gerds”. La nena, veient el panorama, treu una pizza del congelador. Jo hagués fet el mateix.

Molt bé els 3 protagonistes: El millor, sense dubte, és el treball dels 3 adolescents. M’ha encantat Àlex Monner (que fa d’Àlex). Visca la pedrera!

Argument en 1 línia: La història de tres adolescents que viuen a Barcelona.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)



Leave a Reply