El cine del Picó

“Bellos suicidos”: Per suicidar-se º

Comentari cinèfil: La pel.li no m’ inspira cap comentari cinèfil. Ho sento.

Mals presagis: Mires la cartellera i comproves que a”Bellos suicidios” només la fan a un cinema a Barcelona. Sessió de les 4. La sala és gran. Estic sol. No hi ha ni un espectador. Mal presagi. Als 15 minuts de projecció em pregunto… “però que hi faig jo aquí?”.

Sense cap ni peus: Tres dones que han intentat suicidar-se reflexionen sobre el bé i el mal. Es una pel.li de frases tan solemnes com ridícules. I freda com el gel. Cada escena és una història. No lliga ni amb l’anterior ni amb la posterior. Als 65 minuts abandono la sala deprimit i endormiscat. El projeccionista em fa un senyal des de la cabina: “Home… si marxes tu, ja puc parar la màquina”.

Actrius lamentables: Feia temps que no veia unes actrius tan desafortunades. Molt trist.

Puntuació: 0 estrelles sobre 5 (Campi qui pugui)



Leave a Reply