El cine del Picó

“The artist”: Visca el cinema mut *****

Comentari cinèfil 1: El cinema mut és la mare dels ous. Sense “El cuirassat Potemkin”, “El gabinete del doctor Caligari”, “Metropolis”, “El maquinista de la general” o “Nosferatu” no es pot entendre res de res. Ara feia temps que no veia una pel.li muda. “The artist” m’ha fet recuperar sensacions precioses.

Comentari cinèfil 2: “The artist” ens parla de la transició del cinema mut al sonor. Alguns clàssics com “Cantant sota la pluja” o “Sunset boulevard” ja van tocar aquest tema. “The artist” ho fa des d’una perspectiva molt original: tota la pel.lícula és muda i només hi ha so en els últims 2 minuts.

Les paraules, sobrevalorades: Una pel.li sense paraules que s’entèn perfectament. Aaaaah!!! El primer que he pensat quan he sortit de la sala és que potser les paraules estan sobrevalorades.

Entusiasmat: Moltes coses m’han entusiasmat de la pel.li: l’actuació dels dos protagonistes (Jean Dujardin i Berenice Bejo), la banda sonora, el ritme frenètic, el sentit de l’humor. Fins i tot les crispetes m’han semblat més bones que mai. Tinc una estranya i atípica sensació d’eufòria.

Argument en dues línies: Una estrella del cinema mut no sap adaptar-se a l’arribada del sonor i cau en l’oblit.

Puntuació: ***** 5 estrelles sobre 5 (De traca i mocador)



Leave a Reply