El cine del Picó

“La La Land”: Una declaració d’amor al jazz ***

Comentari cinèfil: Mentre veia la pel·li he pensat en Alan Rudolph (la modernitat dels 80), en “Corazonada (el mític musical de Coppola) i també en Woody Allen (pel jazz). “La La Land” és una història kitsch amb aires moderns que té moltes influències. Podia haver estat una gran pel·li. Llàstima.

Molt millor ell que ella: La història d’amor entre Ryan Gosling (està genial) i Emma Stone (sobreactuada) no m’ha convençut gens ni mica. És una història d’amor inconsistent i efímera. Diuen que s’estimen molt, però per a ells la feina sempre és el més important.

Visca el jazz!: De què va aquesta pel·lícula? Doncs va de jazz. El jazz està present des del minut 1 al minut 120. De fet, la noia al principi diu que “odia el jazz”, però al final ja es una fan del gènere.

Puntuació: *** 3 estrelles sobre 5 (No he perdut el temps)



Leave a Reply