El cine del Picó

“Take shelter”: Quin final, mare meva ****

Comentari cinèfil: El personatge principal, obsessiu i delirant, podria tenir punts en contacte amb el Jack Nicholson d'”Alguien voló sobre el nido del cuco” o “El resplandor”. És un boig? És un il.luminat? La resposta… en l’últim minut de la pel.lícula. Mare meva quin final. Tan impactant com el de “Melancolia”, de Lars von Trier.

Una brillant barreja de gèneres: “Take shelter” és una pel.li desconcertant. Sembla un drama familiar (la filla del matrimoni és sorda), sembla una història de terror (el pare és comporta com un psicòpata), sembla un “thriller” i fins i tot sembla un relat apocalíptic. Sembla tantes coses… Visca les pel.lícules que són difícils d’etiquetar!

Argument en 2 línies: Un pare de família, que pateix uns estranys malsons, comença a fabricar un refugi antinuclear per a la seva família.

Puntuació: **** 4 estrelles sobre 5 (Molt bona)



Leave a Reply