Comentari cinèfil: Sofia Coppola ens va enlluernar amb “Lost in translation” (2003), un retrat brutal sobre la solitud. “Somewhere” toca de nou el mateix tema. En aquest cas, però, la pel.li és absolutament monòtona. Quina decepció!

No arrenca mai: El problema de “Somewhere” és que no arrenca mai. Sempre estàs esperant que passi alguna cosa, que els personatge principal (un actor ric, famós i avorrit) evolucioni. Però no hi ha manera. Des del minut 1 al minut 95 la pel.li és exactament igual. Sofia, espavila!

Un grapat d’escenes inútils: Es incomprensible que una pel.li de curta durada (hora i mitja) tingui una pila d’escenes llargues i inútils: la nena patinant sobre gel, les bessones ballant a la cambra del prota, el massatgista, el pare i la filla jugant a ping-pong… Horrorós.

Ens volen enganyar: L’argument oficial de la pel.li (el que consta al programa de mà, web…) diu que “tot canvia quan apareix la seva filla d’11 anys. Les converses que mantindran fan que el protagonista s’enfronti a qüestions i es faci preguntes”. Fals! La nena i el pare no parlen. Es passen el dia jugant a ping pong, cartes, yacuzzi… Estic indignat amb aquesta manipulació.

Puntuació: * 1 estrella sobre 5 (M’he clapat)

Tweet